En l’era de les telecomunicacions i del món hiperconnectat sorgeix un nou concepte que demana pas en la història de la ciència i la tecnologia: la indústria 4.0.
Les fàbriques i els centres de producció intel·ligents, on tots els sistemes estan connectats entre si i tenen capacitat per enviar, rebre i analitzar dades, estan deixant de ser una novetat.
Internet de les coses, la intel·ligència artificial i la informàtica en núvol culminen un procés de transformació dels processos productius, on el pes de la comunicació entre sistemes adquireix un pes fonamental en les activitats industrials. Conceptes com el manteniment predictiu es transformen per esdevenir una peça clau en el treball de qualsevol factoria.
Els beneficis d’aquest nou sistema de producció són evidents: estalvi de costos i de temps, millora de l’eficiència i del consum energètic, menys incidències i major capacitat per concentrar els recursos en noves activitats que aportin valor afegit.
És cert que això pot portar a pensar que aquesta inèrcia tecnològica comportarà una menor intensitat en l’ocupabilitat de les persones. Encara que tot això ens sembli molt nou, si mirem enrere podem comprovar com la societat ja ha viscut transformacions d’aquest calat amb anterioritat. Pensem en la primera revolució industrial, quan la ràpida mecanització del sector tèxtil va fer possible multiplicar la producció a costa d’una reducció inicial de llocs de treball.
Quina va ser la reacció davant d’aquest procés? Hi va haver qui va culpar a la tecnologia d’acabar amb la feina i va abanderar un moviment (el ludisme) per destruir i boicotejar les noves màquines i sistemes de producció, però el procés era imparable. La majoria dels treballadors van haver de ampliar els seus coneixements i transformar les seves habilitats per anar per davant de la tecnologia.
La qüestió laboral és el tema que més preocupa quan parlem de la indústria 4.0. Segons el Fòrum Econòmic de Davos, en una primera fase es perdrien cinc milions de llocs de treball arreu del món. Les activitats més repetitives, i que aporten menys valor afegit, desapareixerien en un alt percentatge. Però, com va passar al segle XIX, sorgeixen altres possibilitats i perfils laborals. Les empreses necessiten treballadors amb una formació específica en àrees concretes associades a cada departament o tasca, però també demanaran que tinguin coneixements en matèria de comunicació i programació. Això donarà lloc a nous itineraris de formació, i reforça el concepte d’aprenentatge al llarg de la vida laboral.
D’altra banda, l’ús de màquines i sistemes intel·ligents en activitats mecàniques contribuirà a reduir els accidents i les incidències, de manera que els treballadors es dedicaran a tasques menys perilloses i que aportin més valor al conjunt de l’activitat productiva.
Des del punt de vista de la innovació empresarial, encara no som capaços d’avaluar les possibilitats que s’obren en el camp de la manufactura avançada, la gestió de l’energia, la mobilitat urbana o la ciberseguretat, per exemple.
Hi ha una demanda empresarial per millorar els seus processos de producció que, en molts casos, poden portar-se a terme implementant una millora en els sistemes de comunicacions. El desenvolupament que MCIA UPC ha dissenyat i implementat en una empresa metal·lúrgica n’és un bon exemple.
Però l’autèntica revolució està en aprofitar aquesta connexió integral de tots els processos, per impulsar el desenvolupament de nous productes i serveis que donin resposta a alguns dels reptes als quals ens enfrontem a curt termini en el desenvolupament de noves aplicacions: l’empresa sincronitzada, la millora en l’eficiència de la producció i distribució de l’energia, l’optimització de residus, la mobilitat urbana o l’ús de robots en activitats no industrials -els anomenats robots col·laboratius-, per posar alguns exemples.
En aquesta carrera sense fi per a contribuir a la millora de l’activitat industrial i empresarial a través de la innovació aplicada, els reptes són tan apassionants com els que afronten les pròpies empreses i els treballadors: cal aprofitar els avantatges de la tecnologia per seguir avançant. Ens enfrontem a un nou model que requereix més i millor formació, així com l’increment de la col·laboració amb el sector productiu.
És un desafiament complex, però també apassionant. La història de la tecnologia avança un esglaó. I nosaltres anem al seu pas.
CIT UPC
Technology made real