Dr. Santiago Royo, director de CD6 UPC

En les últimes dècades s’ha produït un desenvolupament magnífic en la funció de transferència de coneixement de la universitat pública al món de l’empresa. No obstant això, aquesta activitat s’ha anat dificultant en els últims temps, com pot apreciar-se en els indicadors de moltes universitats. Malgrat tot -ens ho reconeixen moltes de les nostres empreses col·laboradores-, els grups de recerca universitaris seguim generant noves solucions orientades a resoldre problemes reals.

Som grups amb coneixement tecnològic i capacitat per detectar oportunitats a partir del contacte amb problemes reals i complexos. Per què, llavors, en alguns casos s’ha reduït aquesta activitat, mentre que en altres s’ha incrementat? El nombre de factors és gran. Destaquen, en el negatiu, la manca d’incentius per a la transferència de coneixement en la carrera acadèmica i la complexitat de la gestió interna en institucions amb ritmes propis.

Altres situacions menys estructurals tampoc ajuden. La primera és la crisi econòmica, que ha limitat la capacitat d’inversió de les empreses en R+D+i, una activitat de risc que es mitiga mitjançant ajudes i crèdits; aquests, al seu torn, s’han reduït radicalment alhora que s’incrementava la complexitat de la seva gestió. Addicionalment, han aparegut nous actors en el sistema, amb una elevada capacitat financera i una governança diferents, que s’han anat posicionant en el mateix espai. Benvinguda sigui aquesta competència, que ens farà millors a tots, però està clar que com a universitat pública hem d’adaptar per competir en aquest nou marc.

És cert també que hi ha universitats que estan creixent anualment en la seva activitat de transferència. Són les que estan aprofitant l’oportunitat de treballar en grups especialitzats més grans, que realitzen projectes interdisciplinaris captats per unitats específiques que realitzen una promoció activa davant les empreses i que actuen com a unitats de pressió davant les administracions, com fan la resta d’actors del sistema.

La capacitat i experiència dels grups de recerca s’encarreguen de la resta. Les universitats públiques han de mantenir les seves funcions de creació i transferència de coneixement, però per a això necessiten trobar solucions que els permetin competir. Al nostre teixit empresarial li va el futur a crear valor solucionant problemes reals a través d’un coneixement científic que es finança amb els impostos de tots.

Dr. Santiago Royo, director de CD6 UPC,
membre del Centre Tecnològic de la Politècnica,
escrit amb 19 directors de centres UPC