Arxiu mensual: setembre de 2013

La Carta Europea de l’Investigador : les regles del joc

La Comissió Europea va adoptar el març 2005 una recomanació relativa a la Carta Europea de l’Investigador i al Codi de Conducta per a la contractació d’investigadors.

El document , que inclou 13 suggeriments per als estats membres de la UE, assenyala alguns dels problemes estratègics pel que fa a la política de recerca comunitària. Es refereix en concret a aspectes tan sensibles com el reconeixement a la carrera investigadora, a les condicions laborals, als problemes que llasten la mobilitat del personal investigador i a l’harmonització dels sistemes d’avaluació, entre d’altres.

Des del començament d’aquest segle hem assistit a la posada en marxa d’ ambicioses estratègies en matèria d’R+D, com la Declaració de Lisboa o la més recent de l’Horitzó 2020, i de projectes internacionals de convergència de l’abast de l’Espai Europeu d’Educació Superior o l’Espai Europeu de Recerca.

Mentre tot això passava, desenes de milers d’universitaris de tot Europa començaven la seva carrera investigadora amb la il·lusió de fer de la ciència i la tecnologia la seva manera de vida i, el dubte raonable de si serien capaços de canalitzar el seu treball cap a les organitzacions, públiques i privades, que generen el coneixement i el seu desenvolupament.

Avui més que mai cal un acord sobre estàndards, sobre criteris comuns i a convencions que permetin fer atractiva la carrera investigadora a Europa, eliminant les barreres i atenuant les dificultats normatives. Per això ens sumem al compromís internacional per afavorir les vocacions, fomentar la mobilitat, establir un marc laboral reconeixible i reconegut i assegurar l’equitat en els processos d’avaluació.

Per tot això és important que les organitzacions que fan servir als investigadors subscriguin una iniciativa com la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta per al reclutament d’investigadors, que ja han ratificat nombroses organitzacions internacionals. A Espanya ja ho han fet 72, entre centres de recerca, centres tecnològics, fundacions, instituts i universitats. Poden semblar poques, però és el primer país en nombre d’entitats adherides, per davant d’Itàlia (65) i molt per sobre de França (38), Regne Unit (16) i Alemanya (11).

El Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC) s’ha sumat a aquesta iniciativa. Una aposta clau de futur.