Arxiu mensual: novembre de 2017

CHATBOTS: El repte de conversar amb les màquines

robotEl 1966, Joseph Weizenbaum, professor del MIT, va escriure un senzill programa de conversa anomenat Eliza que simulava ser un psicoterapeuta de l’escola Rogeriana. Aquesta teoria postula que el pacient té en el seu inconscient les respostes als seus propis dubtes, pors o problemes, i usa l’estratègia de                                                                                                                    retornar les preguntes al pacient per                                                                                                          fer-li qüestionar les seves afirmacions                                                                                                        i ajudar-lo descobrir les solucions que                                                                                                         necessita.

ELIZA: Soc el psicoterapeuta. Si us plau, descrigui el seu problema
PACIENT: Estic trist.

ELIZA: Em pot explicar que el fa estar trist?
PACIENT: S’ha mort el meu gat.

ELIZA: Es important per vostè que s’hagi mort el seu gat?
PACIENT: Sí, molt.

ELIZA: Ho entenc.
PACIENT: Què puc fer?

ELIZA: Pregunta què pot fer per alguna raó en particular?
PACIENT: Perquè no vull estar trist.

ELIZA: Realment no vol estar trist?

El programa no fa altra cosa que detectar certs patrons o paraules clau en les frases del pacient, i usar uns altres patrons per convertir-los en preguntes. Si el pacient diu “X”, el programa contesta “Em pot explicar perquè X?” o “Està segur que X?”, o “Diu X per alguna raó?”.

Amb una varietat de patrons prou elaborada, el comportament d’Eliza es prou convincent, si més no durant una estona. De fet, per a sorpresa del seu creador, alguns dels usuaris prenien Eliza per un psicoanalista real i hi establien vincles emocionals.

Eliza va ser el primer del que avui s’anomenen chatbots. Malgrat el seu nom, no són robots físics, sinó programes amb els que es pot conversar a través de missatges escrits.

El desenvolupament de chatbots ha estat tradicionalment lligat amb el premi Loebner i el test de Turing. El 1950, Alan Turing va escriure a la revisa Mind, un article titulat Computing Machinery and Intelligence, on es preguntava com podrem saber -arribat el moment- si una màquina es capaç de pensar. La seva proposta fou un experiment controlat en el que un examinador interactua via una interfície de xat amb un humà i amb una màquina. L’examinador pot fer la pregunta que vulgui a qualsevol dels dos. Si l’examinador no és capaç de distingir-los, significa que la màquina emula perfectament el comportament humà, i per tant, es pot concloure que pensa (si més no, tant com l’humà participant en la prova).

El 1990, Hugh Loebner va impulsar la creació del Premi Loebner, dotat amb 100.000 $ per a la primera màquina capaç de superar el test de Turing. Cada any es convoca el concurs, i fins ara, ningú ha guanyat el premi (malgrat que els millors sistemes en cada edició obtenen també premis, encara que menys substanciosos).

L’objectiu dels chatbots que participen en els premis Loebner es fer-se passar per humans tanta estona com sigui possible. Per tant, no només tenen la capacitat de respondre convincentment a preguntes de qualsevol mena, sinó que també incorporen estratègies per evitar ser descoberts com a màquines (p.e. cometre ocasionalment algun error ortotipogràfic, no donar la resposta de manera immediata si se’ls demana que facin alguna operació aritmètica complexa, etc.)

És important remarcar que el que avui es popularitza com a chatbots ha existit durant dècades amb el nom de sistemes de diàleg. La característica bàsica dels sistemes de diàleg és que estan orientats a una tasca concreta (per exemple, comprar un bitllet d’avió, o fer una gestió bancària), i que donen certa llibertat a l’usuari per demanar què vol, sempre que es mantingui dins del que està previst.

SISTEMA: Bon dia, en que el puc ajudar?
USUARI: Vull un vol per anar a París

SISTEMA: Quin dia hi vol anar?
USUARI: El dimarts de la setmana que ve.

SISTEMA: Des d’on vol anar-hi?
USUARI: Des de Barcelona

SISTEMA: Buscant vols Barcelona-Paris per dimarts 27 de Juny…
SISTEMA: He trobat 8 vols aquest dia. A quina hora el necessita?
USUARI: A la tarda.

SISTEMA: Hi ha 4 vols a la tarda. El primer vol es a les 13.30 i el darrer a les 18.55.
USUARI: Quin preu te el primer?

Exemples actuals de sistemes de diàleg són els assistents Siri (Apple) o Alexa (Amazon): Tenen previstes unes tasques que se li poden demanar en qualsevol moment, i és capaç d’entendre el que se li demana i executar-ho, però no s’hi pot tenir una conversa fora dels paràmetres per als quals està programada.

Aquests sistemes de diàleg s’usen des de fa temps en serveis d’atenció al client -i més recentment en assistents personals- i requereixen una programació complexa que tingui en compte quina és la tasca o tasques a resoldre, quina informació necessita obtenir el sistema per realitzar-la, i de quines maneres la pot expressar l’usuari. També requereixen un grau relativament avançat de processament del llenguatge, i tot plegat els fa molt costosos, i poc adaptables d’un domini temàtic a un altre.

L’actual ebullició i renovat interès pels chatbots és deu a WeChat, una app xinesa similar a WhatsApp. Aquesta aplicació ofereix als seus usuaris corporatius les eines necessàries per a que  una empresa pugui connectar el seu compte de WeChat a un programa que respongui automàticament els missatges dels seus clients. Amb aquesta tecnologia, 300 milions de Xinesos van enviar targetes de felicitació d’any nou. Simplement calia enviar un missatge a l’empresa que envia les targetes dient qui és el destinatari de la felicitació i quin text volem que hi aparegui. Un chatbot rep el missatge, n’extreu les dades, envia la felicitació, i factura el necessari al remitent.

Arrel d’aquest èxit, altres xarxes socials s’han afanyat a proporcionar interfícies per tal de possibilitar que els seus usuaris corporatius interactuïn amb els seus clients a traves de chatbots, de manera que ja podem parlar amb chatbots de la nostra companyia telefònica, elèctrica, o el nostre banc, no només a través de la pàgina web o el telèfon sinó també a través de la missatgeria instantània.

Malgrat aquest boom, la majoria de chatbots connectats a les xarxes socials fan encara tasques molt simples (enviar una felicitació, o dir-nos el saldo del telèfon). Els sistemes que permeten fer tasques variades i complexes com Siri segueixen essent costosos de desenvolupar.

La importància dels chatbots va més enllà dels usos comercials d’aquest tipus de desenvolupaments. I els avanços en l’estudi de les relacions entre la semàntica i la robòtica estan al centre de noves aplicacions en el camp de la medicina, el transport de masses i la seguretat. La barrera del llenguatge com a element relacional amb les màquines està a punt de caure definitivament. I en aquesta labor, apassionant, complexa i plena de possibilitats, estem treballant.

Dr. Lluís Padró
Investigador del Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i de la Parla (TALP UPC)