El pròxim eslàlom

¿Com emprendre amb èxit? És la pregunta de la dècada. Vivim en una onada de propostes que intenten aprofitar la necessitat constant d’innovació ràpida de diferents indústries, i descobrir quins són els factors d’èxit o fracàs és una espècie de nou grial. De fet, la pregunta en si mateixa és una oportunitat de negoci, com podem veure fent un tomb pels continguts relacionats a Amazon o Linkedin, i com ho demostra l’apogeu de coachs i experts que floreixen al voltant del món de l’emprenedoria.

DSC_4503

Dr. Santiago Royo. Director del centre de desenvolupament de sensors, instrumentació i sistemes (CD6 UPC)

Quan em vaig deixar convèncer per escriure aquest article, la veritat és que vaig pensar que sí que podria identificar algunes idees comunes per orientar una mica respecte de les experiències de les 11 empreses de base tecnològica (EBT) que hem creat des del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6), un centre d’innovació en enginyeria òptica i fotònica de la UPC. Aquest article hauria de servir, de passada, per reivindicar el paper de les universitats d’aquest país com a actors clau de la transferència de tecnologia, una funció que a vegades no és fàcil d’assimilar ni internament ni tampoc externament.

Els factors clau

Destil·lar idees comunes i comprimir-les en aquest article no és fàcil, perquè la part comuna es dilueix en l’execució de cada cas. No obstant, crec que puc identificar almenys quatre factors clau. Per la naturalesa del centre, el que segueix es refereix a EBT que desenvolupen equips físics. Les EBT relacionades amb ‘software’ tenen diferències significatives en molts aspectes.

La primera realitat és que, afortunadament, s’ha popularitzat entre els emprenedors el coneixement que existeix una certa base teòrica per abordar aquest tipus de projectes. Molts conceptes bàsics són coneguts i permeten una aproximació bastant menys suïcida que la que es prenia fa 15 anys. El marc legal està més clar, els actors saben de què parlen, i els conceptes a aplicar-hi són bastant comuns, encara que hagin d’ajustar-se a cada projecte. Hi ha diversos llibres meravellosos al respecte, però en la meva opinió destacaria ‘Technology Ventures’, de Thomas H. Byers i altres autors. Així que si algun emprenedor està disposat a jugar-se els seus estalvis, és bo que abans llegeixi una mica.

En segon lloc, l’equip emprenedor ho és gairebé tot. Un equip amb objectius personals clars pel que fa a l’empresa, complementari en les habilitats tècniques, comercials i de gestió, i implicat en la nova companyia a temps complet és una carta a favor. Aquí hi afegiria que hi ha un claríssim plus si una majoria de membres de l’equip ja ha treballat en una EBT, o l’ha viscut molt de prop. Si s’està pensant a crear-ne una, treballar primer en una d’elles i aprendre en el cap d’un altre sona intel·ligent. Després, ha de crear un equip equilibrat de gent professional, fiable i compromesa per a la seva pròpia EBT.

Més endavant, l’avaluació de l’oportunitat de negoci i la seva protecció són una altra clau. És a dir, la possibilitat de fer alguna cosa que a més de rendible sigui difícil de copiar, tant pel control d’algun punt de la cadena de valor de la indústria que s’ataca, com per l’existència de propietat intel·lectual en les tecnologies, o per un ‘know-how’ específic difícil de replicar. L’oportunitat de negoci ha de cobrir un problema real d’un usuari real disposat a pagar per la solució. Hi ha diverses maneres d’avaluar l’oportunitat, moltes amb bonics noms en anglès, però que en molts casos es redueixen a «pregunta al possible client com més aviat millor».

Balanç equilibrat

I l’altre gran punt a tenir en compte és, per descomptat, que s’ha de pagar la festa. L’objectiu és tenir prou recursos per aguantar mentre s’aconsegueixen vendes recurrents suficients per tenir un balanç equilibrat. L’equilibri entre fonts i compromisos financers és crític, i és un dels principals maldecaps que esperen a l’emprenedor, sovint per sorpresa. És important identificar totes les vies de suport disponibles (préstecs participatius, capital propi, prevendes) per ajustar el projecte a les seves necessitats de finançament. Es tracta d’aconseguir els diners necessaris perquè el projecte general sigui rendible, no més. Ni menys, és clar. Aquí és on una majoria d’EBTs fracassen. Gairebé sempre es triga més a vendre del que es pensava a l’hora de planificar.

No obstant, i malgrat tots aquests consells, la certesa principal és que en el món de les empreses de base tecnològica de certeses no n’hi ha cap. La física no pot predir, més que estadísticament, on acabarà caient la fulla d’un arbre, encara que es coneguin per separat totes les lleis que hi estan implicades. Quan parlem d’EBT, igualment, les lleis generals poden ser conegudes, però cada cas és diferent (pel que fa al mercat, la internacionalització, el canal de venda, l’equip…), i solament es pot obeir les lleis generals, quantificar la probabilitat de tenir èxit… i deixar que la fulla caigui dins del cercle esperat. Això sí, disfrutant de la baixada amb tota la seva adrenalina, aprenent tant com es pugui per superar millor el pròxim eslàlom.

Dr. SANTIAGO ROYO. DIRECTOR DEL CENTRE DE DESENVOLUPAMENT DE SENSORS, INSTRUMENTACIÓ I SISTEMES (CD6 UPC)

Article publicat a El Periòdico el 31 de maig del 2016

221 Visitas totales: 12 Visitas hoy:

Una resposta a "El pròxim eslàlom"

  1. Retroenllaç: LIDAR: La dimensió del nou coneixement | Blog CIT UPC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *