Modelitzant la mobilitat urbana

Actualment, la mobilitat és una de les principals preocupacions en les àrees urbanes. La mobilitat es pot definir com el moviment de persones i béns d’una manera eficient i segura, i es pot considerar que és la capacitat de viatjar quan i on el viatger o els béns ho necessiten. Això significa que la mobilitat urbana és un mitjà per garantir una finalitat, és a dir, l’accessibilitat a destinacions i ubicacions concretes.lidia

La mobilitat ha de ser sostenible i, bé tradicionals o les noves formes sorgides del desenvolupament de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per assolir l’accessibilitat. Hi ha interaccions dinàmiques subjacents entre la mobilitat, els sistemes de transport i l’accessibilitat, que comporten la necessària estructuració del territori mitjançant el sistema de transport, i que asseguren, per tant, la connectivitat territorial essencial per aconseguir l’accessibilitat.

Les ciutats

La tendència migratòria de les zones rurals a les zones urbanes ha existit des de sempre; no obstant, el creixement urbà s’ha accelerat de manera molt destacable des de la segona meitat del segle XX. El 2008, va ser l’any en el que la humanitat va creuar el llindar del 50% de la població mundial que viu a les ciutats. Aquests fenòmens d’expansió urbana s’han produït generalment de forma no planificada i sovint impliquen una separació entre habitatge i àrees de treball, possible gràcies al desenvolupament de sistemes de transport, però que ha conduït a la coneguda congestió del trànsit. La situació actual, té fort impacte sobre el consum d’energia i les emissions (actualment al voltant del 75% dels gasos d’efecte hivernacle d’origen antropogènic són produïts per les ciutats) i, per tant, sobre la qualitat de vida.

Les ciutats són sistemes dinàmics i complexos; i, com a tals, estan formats per múltiples subsistemes que interactuen entre si segons diferents tipus d’interdependències. Les ciutats han de ser concebudes com a “sistemes de sistemes” en què la mobilitat és una de les components més complexes, amb moltes interdependències amb les altres components. La mobilitat s’ha de col·locar, doncs, en el context d’aquestes interaccions, de manera que les seves implicacions es puguin analitzar correctament.

 

L’accessibilitat

Les infraestructures i els modes de transport que permeten els viatges urbans de persones i béns no són les úniques contribucions que cal tenir en compte a l’hora de determinar el grau d’accessibilitat.   Per exemple, un centre comercial és un focus d’atracció i generació de viatges, que juntament amb les infraestructures i els modes de transport disponibles per arribar-hi determinen l’accessibilitat del lloc. Les TIC permeten viatges més eficients millorant la capacitat del sistema de transport i canviant la manera en que els passatgers utilitzen el sistema de transport a través de nous conceptes de mobilitat.

 

Noves formes de transport

Les ciutats estan en constant evolució impulsades per intervencions polítiques, canvis socioeconòmics, innovació tecnològica que fomenta els canvis en els viatges urbans, estils de vida, estructura espacial, evolució de la forma en què viatja la població urbana i, més recentment, per noves formes de transport. Aquesta evolució també fomenta els canvis en les polítiques urbanístiques, amb tendències actuals cap a ciutats compactes, densificació, ús mixt i revitalització de la ciutat interior.

Des de l’àrea de Transport i Mobilitat de l’inLab FIB, aquesta anàlisi ens va conduir a donar suport al supòsit de que qualsevol intervenció en una ciutat s’ha de fonamentar en una comprensió profunda de l’entitat urbana, que es pot obtenir analitzant els patrons de mobilitat i els processos associats que es determinen mitjançant interaccions sistèmiques entre el sistema de transport i els usos del sòl.

 

El Barcelona Virtual Mobility Lab

imgAixò ens ha portat a desenvolupar una eina que pot donar suport a l’anàlisi de com la forma urbana i la dinàmica urbana determinen la mobilitat: el Barcelona Virtual Mobility Lab (VML). Es tracta d’una modelització del sistema de transport, dels patrons de mobilitat i dels usos del sòl impulsada per SEAT, Volkswagen, PTV-Group i KINEO Mobility Analytics, desenvolupada en el marc de CARNET.

L’ objectiu és proporcionar un marc comú per ajudar en el disseny i avaluació dels impactes dels nous conceptes de mobilitat que sorgeixen com a conseqüència de la combinació de la dinàmica urbana, els canvis en el comportament dels viatgers i les aplicacions de les TIC. En altres paraules,

formalitzem aquest marc en tant que eina adequada per ajudar-nos a entendre el potencial que ens ofereix el futur, i capaç d’analitzar en profunditat l’impacte dels nous conceptes de mobilitat, que es poden classificar genèricament en dues categories:

  • Conceptes de mobilitat basats en les properes tecnologies de l’automoció, com els vehicles elèctrics, connectats i autònoms.
  • Conceptes de mobilitat basats en nous sistemes de transport recolzats per aplicacions TIC, com compartir cotxe, ridesharing de passatgers múltiples, altres formes de mobilitat com a servei (MaaS, Mobility as a Service), transport a la demanda, etc … que donaran lloc a noves formes de multimodalitat en els desplaçaments i el disseny i gestió dels nous intercanviadors modals que puguin sorgir.

La plataforma de modelització en que s’ha desenvolupat el projecte Barcelona VML és VISUM PTV-Group (2017). En la Primera Fase del projecte s’ha considerat la Primera Corona Metropolitana (18 municipis) com l’àrea d’estudi, la qual s’ha dividit segons criteris tècnics d’homogeneïtat en unes 625 zones de transport (Transport Analysis Zones o TAZ) .

La xarxa viària de transport privat s’ha modelat acuradament gràcies a la importació de cartografia procedent de sistemes de navegació (HERE) que incorpora informació detallada de velocitats màximes, girs permesos, etc. Així mateix, s’ha integrat l’oferta actual de transport públic en l’àmbit, autobús TMB i no TMB, metro, rodalies, FGC i tramvia. La transferència modal és una realitat a la Primera Corona i permet combinar diversos modes de transport, un per cada etapa d’un desplaçament. Aquesta multimodalidat ha modelat acuradament, tant a nivell de superfície de carrer, com en els nodes d’intercanvi (Estació de Sants, Passeig de Gràcia, etc) entre múltiples modes de transport. Els patrons de mobilitat s’han definit a partir de les matrius de mobilitat (per hores) entre TAZs elaborades per KINEO Mobility Analytics, a partir de les dades anonimitzades dels registres CDR (Call Detail Records) de telefonia mòbil procedents de l’operador Orange.

El model de l’oferta que es representa és, en el nostre coneixement, el més acurat i de major abast mai efectuat a l’àmbit metropolità de Barcelona.

El projecte continua avançant. Estem treballant en la Segona Fase de desenvolupament del Barcelona Virtual Mobility Lab. Afinarem els  paràmetres de modelització per tal de reproduir en l’Escenari Base Actual els volums de trànsit i les càrregues de les línies de transport existents a la realitat per tal de disposar d’un model que reprodueixi la situació present. A partir d’un model fidedigne per la situació actual, es poden desenvolupar escenaris alternatius representatius de futures actuacions en temes de transport i mobilitat que podran ser avaluats en termes d’accessibilitat, comportament dels viatgers i ús de la xarxa de transport

 

Dra. Lídia Montero

Investigadora inLab FIB UPC

11 Visitas totales: 1 Visitas hoy:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *