Andreas Sumper, investigador de CITCEA UPC.
Sense gaire soroll, el 2009 es va inventar una de les tecnologies probablement més impactants d’aquest segle. Un tal Satoshi Nakamoto, l’inventor del Bitcoin, el nom és molt possiblement un pseudònim, estava intentant resoldre un problema molt conegut de les monedes cibernètiques. Una moneda cibernètica és bàsicament un codi digital que s’emmagatzema en un ordinador. Com podem evitar que es gasti la mateixa moneda diverses vegades? La solució del problema és simple i alhora genial. Nakamoto va proposar que totes transaccions fossin públiques. Sent públiques, tothom podria comprovar si la moneda virtual s’havia gastat ja o no. Per a això, va idear un sistema en el qual s’ajunten diverses transaccions en blocs i aquests blocs s’escriuen en una cadena. En anglès, la cadena de blocs es denomina “blockchain”.