Per il·lustrar el paper d’una universitat com la Politècnica de Catalunya i definir la clau de la seva activitat i el seu rol a l’entorn de la innovació, el millor titular l’acaben d’oferir els diaris fa pocs dies: “La UPC lidera el rànquing de transferència de coneixement entre les universitats de tot l’Estat“.
Les universitats es configuren com a ecosistemes de coneixement en els quals hi conviuen especialistes de les més diverses matèries, amb la capacitat de transmetre aquest valor per la via de la docència i la investigació. En aquest cercle virtuós, les empreses s’incorporen com a receptores de les innovacions i els desenvolupaments tecnològics que sorgeixen en els centres d’R+D universitaris.
Per al sector productiu, comptar amb una universitat com la Politècnica de Catalunya, que treballa des de l’experiència dels seus docents i investigadors en el desenvolupament de solucions per a la millora de la productivitat i la competitivitat empresarial, és un valor afegit a l’hora de pugnar a nivell global per nous productes i serveis, nous mercats i respostes més eficients a les activitats que generen valor: la producció de béns i serveis, la seva distribució i ús.
Les empreses hem fet un esforç important en els darrers anys per fer visibles els valors que conformen la responsabilitat social que ens correspon. En aquest procés hi juga un paper molt destacat la innovació, perquè els seus beneficis transcendeixen l’apartat econòmic. Les empreses innovadores generen més ocupació i de millor qualitat, contribueixen al desenvolupament de tot el sistema i beneficien a les que, sense ser-ho, treuen profit del contacte amb noves tecnologies i desenvolupaments. A més, esdevenen més fortes per resistir les crisis, i tenen la capacitat de revertir part d’aquest benefici a l’origen del sistema d’R+D, en el qual s’hi troben les universitats i els centres tecnològics.
Així passa des que els processos econòmics van canviar fa dos-cents anys, amb la primera revolució industrial. I així succeeix ara, en un moment en què el canvi de paradigma tecnològic, energètic, comunicacional i mediambiental exigeix ​​un esforç més gran per obtenir respostes que resolguin les necessitats socials i empresarials. Darrere de cada nou repte hi ha noves oportunitats de desenvolupament, que sorgeixen de la mà de materials com el grafè, de models de producció com la impressió 3D, i de l’explotació de noves energies com les renovables.
La velocitat i la intensitat dels canvis és tan gran que moltes empreses, la immensa majoria, necessiten socis per resoldre una operació com l’R+D, que amaga en la senzillesa de la seva descripció l’esforç, de vegades desconegut, d’investigadors i tecnòlegs. Aquesta tasca, que majoritàriament es porta a terme en entitats públiques com la UPC, contribueix de manera directa en el desenvolupament del seu entorn.
Les universitats juguen també un paper important a l’hora de determinar cap a on anem. Saber mirar per sobre del dia a dia, i tenir la capacitat d’albirar les properes passes, és una altra de les aportacions del sistema universitari. Ens calen referències amb què enfocar el futur a mitjà i llarg termini. A mi m’agrada parlar de l’ús de les llums llargues per saber cap a on ens dirigim, i aquí trobem un bon exemple en l’ús i la millora de les tecnologies que ens ofereixen les universitats, com les llums LED.
Es tracta de mirar més lluny, però també de fer-ho millor i de manera eficient, reduint els riscos i optimitzant els esforços. Utilitzar la tecnologia per veure el futur.
Ramon Carbonell Santacana
President del Consell Social de la UPC
i Vicepresident de CIT UPC