Entrevistem a Maria Lluïsa Maspoch, directora del Centre Català del Plàstic i catedràtica de Ciència i Enginyeria dels Materials de la UPC

“La recerca sobre el plàstic interessen cada vegada més a les empreses”

“En el reciclatge és clau generar nous productes de major valor afegit”

“L’economia circular ha vingut per a quedar-se”

Maria Lluïsa Maspoch al Centre Català del Plàstic

Directora del Centre Català del Plàstic i catedràtica de Ciència i Enginyeria dels Materials de la UPC, Maria Lluïsa Maspoch és especialista en plàstics i derivats, amb una destacada experiència en la recerca orientada a les empreses.

El seu treball de recerca se centra en els materials plàstics i composts. Per què?

Hi ha una mica d’atzar en tot això. Vaig estudiar Química Orgànica i vaig donar amb un professor que portava la part de polímers en el departament, de manera que vaig enfocar la tesi en el camp dels materials plàstics. Com més investigues, més vols aprendre. I aquí estem.

Des del punt de vista de la recerca aplicada, quines són les principals línies de treball del Centre Català del Plàstic (CCP)?

Tenim una línia de projectes de recerca per a empreses que abasten molts sectors, des dels embalatges a la construcció, automoció, òptica i aeronàutica, entre altres. També donem serveis puntuals a empreses en assessorament sobre problemes concrets, anàlisis i caracteritzacions de productes. I la tercera funció del centre té a veure amb la formació especialitzada per a empreses, sobretot en caracterització, sostenibilitat, extrusió, selecció de materials i disseny de peces, entre altres àmbits.

Fa un any el centre es va traslladar de Terrassa al Besòs. Què ha millorat amb el canvi d’ubicació?

Hem estat molt bé a Terrassa, però la nova ubicació, en contacte amb altres grups de recerca, suposa un avantatge. També hem guanyat en instal·lacions i en les condicions d’il·luminació, per exemple. El canvi ens ha vingut bé.

Quanta gent està vinculada de manera permanent al centre?

Hi ha sis persones adscrites directament al CCP, a les quals ens sumem altres quatre que som de la UPC. I s’afegeixen els doctorands i estudiants que estan desenvolupant els seus projectes de fi de grau. El perfil predominant és el d’enginyers especialitzats en materials.

Equip del Centre Català del Plàstic

Què els aporta CIT UPC en el procés de transferència i aplicació del coneixement?

CIT UPC ens aporta visibilitat i representativitat. Ens permet estar en fòrums d’interès i, a partir d’aquí, connexió amb empreses per a projectes i col·laboracions concretes. El contacte amb altres centres i amb investigadors d’altres àrees també ens beneficia.

Les grans empreses que utilitzen el plàstic com un dels seus components per a la fabricació. S’interessen per projectes de recerca que afavoreixin el seu ús?

Sí. Les recerques sobre el plàstic interessen cada vegada més a les empreses. En els últims dos anys hem detectat una major disposició cap als plàstics més sostenibles, com els biobasats i els reciclatges. Les empreses contacten amb el Centre Català del Plàstic buscant el nostre expertise en aquests temes, per a introduir canvis en els seus processos productius i millorar la sostenibilitat.

A què obeeix aquest interès?

En gran manera a una directiva europea de 2019 que restringeix l’ús de plàstics d’un sol ús i que proposa alternatives, bé amb altres materials com el paper, el cartó i la fusta, bé usant polímers més sostenibles.

En quins projectes de recerca està treballant actualment?

Fonamentalment en dos. El primer busca la revalorització de PET opac d’ampolles, que és el que s’utilitza una càrrega mineral de diòxid de titani per a protegir els productes lactis, bastant comú en països com França. El que estem fent és millorar el seu reciclatge i trobar aplicacions d’alt valor afegit, perquè si es barreja amb el PET transparent el reciclatge es complica. És un projecte amb un termini de quatre anys, en consorci d’universitats franceses i espanyoles i finançament INTERREG. L’altre projecte, que forma part de la convocatòria TecnioSpring, està orientat a la recerca en el reciclatge del cautxú dels pneumàtics a través de la seva revalorització .

Maria Lluïsa Maspoch, directora del CCP

I en desenvolupaments per a empreses?

Treballem en diversos projectes que estan subjectes a confidencialitat. Un d’ells, amb un client del sector de la moda, se centra a millorar els processos, materials i residus entorn dels maniquins per a millorar el seu balanç ecològic. El finançament és a càrrec de la pròpia empresa. I també hem treballat amb aquest sistema amb una signatura d’envasament interessada a millorar un dels seus envasos.

Més del 90% del plàstic es produeix a partir de combustibles fòssils. Com pot reduir-se aquest percentatge?

És curiós, jo acostumo a dir que hi ha més tones de papers produïts sobre aquest tema que tones de polímers que es produeixen a partir de fonts renovables. Les plantes que produeixen aquest tipus de plàstics biobasats són una minoria, i trigarem temps a donar la volta a aquest percentatge. Però estem en això. En el nostre centre hem desenvolupat diversos projectes sobre l’àcid polilàctic (PLA), que és una de les alternatives als polímers generats a partir de fonts fòssils.

El problema dels plàstics biobasats és el preu de produir-los?

Hi ha dues qüestions. Una és el cost de producció, en el qual incideix directament l’escalat. I l’altra és el cost de les inversions. Però estic esperançada, i crec que en uns anys aquest camp canviarà molt.

El reciclatge és una de les bases de l’economia circular i de la sostenibilitat. Com es pot contribuir al seu desenvolupament des de la recerca del plàstic?

Contribuïm a l’economia circular sobretot en temes de reciclatge. La recirculació dels plàstics es basa en aprofitar la potencialitat del material, que en comptes de convertir-se en un residu té una nova aplicació amb una vida útil llarga i bones prestacions, perquè si generem alguna cosa de poc valor tornarà a convertir-se a un residu en el curt termini, i no haurem guanyat res. Aquí hi ha temes que afecten el propi disseny dels productes en origen, cal pensar en la vida completa de cada component.

Creu que el concepte d’economia circular és una moda o ha vingut per a quedar-se?

L’economia circular ha vingut per quedar-se, encara que dins d’un temps el direm d’una altra manera. No podem desaprofitar aquesta quantitat de materials de tota mena, des del plàstic als tèxtils, passant pel menjar, per a acumular-los sense buscar-los una sortida. I això és una cosa en la qual treballem a la UPC, per exemple amb la iniciativa Recircula Challenge, orientada als estudiants.

Com poden processar-se els plàstics per a generar compostos ecològics?

Tenim un projecte sobre això en el centre que es denomina Eco Blends. La idea és barrejar els residus de plàstic amb altres polímers o modificar la seva estructura a través d’un procés d’extrusió reactiva per a generar un reciclatge d’alt valor afegit. En el reciclatge és clau generar nous productes de major valor afegit, no alguna cosa que es converteixi en un nou residu a curt termini. I això es pot aconseguir combinant-los amb altres materials. També es poden generar plàstics a partir de fonts renovables, com el blat de moro, la patata i la canya de sucre. Estem investigant en això.

Quins usos poden donar-se en aquesta mena de plàstics derivats de materials biodegradables?

Molts, i alguns sorprenents. Per exemple, l’àcid polilàctic que s’obté del blat de moro a partir de processos de biofermentació s’utilitza com a filament per a les impressores 3D. Hem obert una porta a aquest material amb una nova tecnologia de fabricació.

També ofereixen programes de formació per a empreses. Què els demanden?

Ens demanen cursos enfocats a la millora de processos, ús de nous materials, i fins i tot per a ordenar la nomenclatura i l’organització de les noves tecnologies. Són programes a mida adaptats a cada empresa.

Equip del Centre Català del Plàstic

Continua sent poc habitual trobar a dones en la direcció de centres tecnològics i, a nivell general, en les enginyeries. Alguna idea de com resoldre aquesta anomalia?

Crec que un dels problemes és la falta de models femenins, de referències en aquest àmbit. En la docència i en la recerca si hi ha prou representació de dones, però no en l’enginyeria, en les empreses. Tenim estudiants molt bones que aconsegueixen llocs de treball de qualitat en acabar els seus estudis. Per a fomentar vocacions crec que els mitjans de comunicació poden ser un bon recurs, a través dels quals incentivar l’interès de les joves mostrant exemples concrets.

22 Visitas totales: Visitas hoy:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *