Abril 2021

“Els sensors d’imatge són clau en matèria de seguretat per a vehicles”

“No hem d’oblidar la lliçó que ens deixa aquesta pandèmia per a reduir l’ús del vehicle privat”

“L’interès per investigar en temes de mobilitat està creixent”

Elisa Sayrol, doctora en Enginyeria de Telecomunicacions, és investigadora especialitzada en Processament d’Imatges i Vídeo. És professora titular a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de la UPC, de la qual ha estat directora durant sis anys, i coordina el Màster en Mobilitat Urbana. Des de 2017 forma part de la direcció acadèmica de CARNET, el hub de mobilitat impulsat per la UPC, SEAT i Volkswagen.

Com ha estat el procés fins a orientar la seva recerca al camp de la mobilitat?

Vaig arribar a CARNET en 2017 de la mà del director acadèmic del Centre, Lluís Jofre. Venia de diversos anys de gestió universitària intensiva en la UPC, on he estat directora de l’Escola de Telecomunicacions de Barcelona i vicerectora de Relacions Institucionals, i vaig adquirir experiència en el desenvolupament de projectes estratègics. D’altra banda, l’equip acadèmic de CARNET compta amb professors de diferents disciplines, entre elles les telecomunicacions. Són molt importants en la mobilitat urbana, per a permetre que els vehicles es relacionin amb la resta dels elements del sistema. No obstant això, la meva especialitat és el processament d’imatge, una línia de treball que conflueix amb el treball dels enginyers informàtics en temes de visió per computador. I tot això està molt present en el desenvolupament dels vehicles autònoms.

Abans d’incorporar-se a CARNET havia treballat en l’aplicació de les seves recerques sobre visió a la mobilitat?

No. Quan vaig deixar les tasques de gestió va començar a estendre’s l’ús del deep learning al processament d’imatge, i això em va portar a interessar-me per l’aplicació dels nous algorismes de detecció a altres àrees, però la meva entrada a CARNET és la que va motivar que m’orientés cap a la mobilitat.

Quin paper juguen les tecnologies de processament d’imatge en la mobilitat?

Els sistemes d’ajuda a la conducció han avançat molt. Encara en els casos en què la conducció no sigui plenament autònoma, els vehicles compten amb utilitats que detecten el que ocorre al voltant, amb sensors de detecció i de comunicació. Inclouen càmeres de visió i sensors Lidar, entre altres. Que el cotxe “vegi” el que ocorre al seu voltant millora la seguretat i la presa de decisions en la conducció. A més, comunicar la informació que capta a altres vehicles i a les infraestructures també és molt important. De fet, en el Màster d’Automoció de la UPC s’ha creat una especialitat en vehicle connectat i conducció assistida que inclou assignatures sobre les TIC aplicades a l’automoció.

Això ens porta a parlar d’Artificial Vision for Kick Scoorters, un dels projectes de recerca en els quals ha treballat recentment. En què consisteix?

Treballem en el camp de la mobilitat urbana des de la perspectiva dels patinets. Per a això creem una base de dades de vídeos que inclouen trajectes en patinet, vàlid també per a bicicletes, per diferents zones de la ciutat, la majoria incloent-hi circulació per carrils per a tal ús. Posteriorment etiquetem les dades, és a dir, marquem el que volem que detecti l’algorisme i els usem per a entrenar-los. Finalment els provem en nous vídeos per a valorar la seva eficàcia. L’objectiu final és millorar la seguretat. Hem utilitzat imatges per a estudiar com els patinets s’enfronten a situacions de risc amb vianants o altres vehicles, en funció del tipus de via en el qual es mouen. Aquest projecte s’ha plantejat com una prova de concepte, i ara estem plantejant un projecte per a l’EIT Urban Mobility per a passar a una demo que ens acosti a la generació d’un producte. D’altra banda, actualment comptem amb diversos estudiants que desenvolupen la seva recerca en algorismes multitasca, que permetin usar una mateixa xarxa neuronal per a diferents funcions.

L’ús de patinets, monopatins i bicicletes s’ha multiplicat. Com han d’adaptar-se ciutats com Barcelona a aquest nou model de mobilitat?

Ja ha entrat en vigor una primera regulació de vehicles de mobilitat personal en l’àmbit estatal. Les administracions locals desenvolupen les seves normatives, que han d’evolucionar per a afavorir la seguretat, però també ha d’haver-hi un canvi físic, d’adaptació de les infraestructures de transport. A Barcelona s’ha ampliat molt el carril bici, al llarg, però amb això no hi ha prou, cal pensar, per exemple, en l’ample d’aquestes vies perquè siguin segures i tinguin més capacitat.

El processament d’imatges en el qual treballeu contribueix a millorar la seguretat de la mobilitat urbana?

Sí. Els sensors d’imatge són clau en matèria de seguretat per a vehicles, i amb el desenvolupament del 5G, conjuntament amb el IoT, la seva importància serà major.

En la recerca sobre mobilitat, és important la col·laboració amb les empreses i el sector productiu?

Totalment, i aquest és el paper que duu a terme CARNET. La connexió amb la problemàtica i els reptes de les empreses ens permeten orientar la recerca i donar respostes al sector productiu.

I amb els reguladors?

També. Cal posar en marxa plataformes de col·laboració entre investigadors, reguladors i empreses per a avançar. I en el nostre cas hi ha un quart element que és la ciutat com a proveïdora de serveis al ciutadà.

En quina forma està la COVID alterant la mobilitat a mitjà termini en ciutats com Barcelona?

La micromobilitat i el sharing d’aquesta mena de dispositius s’estan beneficiant. Els usuaris aposten per mitjans de comunicació individuals, barats i ecològics. Però per contra l’ús del transport públic està descendint, i s’incrementa l’ús de vehicles particulars. No hem d’oblidar la lliçó que ens deixa aquesta pandèmia per a reduir l’ús del vehicle privat. En aquest sentit, el teletreball ha ajudat i hem d’incorporar-lo com una opció, encara que no sigui al 100%.

El Màster en Mobilitat Urbana de la UPC, que vostè coordina, Com es va crear?

Es va crear amb motiu de la nostra participació en el consorci de l’EIT Urban Mobility. El màster parteix d’un altre programa en la UPC. El nou programa posa molt èmfasi a potenciar la innovació i l’emprenedoria. De fet, un 25% dels crèdits corresponen a assignatures en aquest àmbit. A més, és multidisciplinari. A la part de logística i transport se suma una altra de gestió de dades i una part de tecnologies de la mobilitat que toquen el relacionat amb energia, sensors i la human machine interaction. Estem completant la primera edició, és un programa internacional, que s’imparteix en anglès i la majoria d’estudiants són d’altres països. La meva impressió és que l’interès per formar-se i investigar en temes de mobilitat està creixent.

CARNET i l’EIT impulsen hackathons i activitats de recerca col·laborativa sobre mobilitat. Amb quin objectiu?

Els usem per a motivar l’emprenedoria entre els acabats de graduar. De les hackathons sorgeixen idees interessants que a vegades acaben en un business plan i la creació de start ups. I també ens permet localitzar talent.

Enginyera, doctora, i directora d’una escola d’enginyeria. Què cal fer per a fomentar les vocacions femenines en les carreres STEM?

Crec que el baix percentatge d’estudiants femenines té a veure amb la falta de models. Si les noies coneguessin exemples d’enginyeres que triomfen, les vocacions augmentarien. I CARNET és un bon exemple en aquest sentit, perquè Monika Bachofner i Laia Pagès han estat atrevides en liderar una iniciativa com aquesta des del seu origen. També pot aconseguir-se molt visibilitzant la part social de les enginyeries, l’aplicació que té tot el que fem i com es beneficia la societat del nostre treball. A CARNET participem en un projecte de l’EIT anomenat Women in urban mobility en el qual tractem la perspectiva de gènere en mobilitat. I el 12 de maig fem un esdeveniment a Barcelona al qual convido a participar a qui li interessi el tema.

L’article ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc Operatiu de FEDER de Catalunya 2014-2020.