Nou paradigma

El dia a dia ens distreu de les transformacions en què estem immersos. La crisi dels recursos energètics no renovables (combustibles fòssils i urani, 85% dels usos energètics a escala mundial) és l’esperó que ens desvetlla però, darrera, hi descobrim una crisi molt més global: estem avançant per un camí d’insostenibilitat que, de no  capgirar-lo, ens pot portar a una regressió de civilització.

La crisi energètica (exhauriment de recursos finits, contaminació, canvi climàtic) té solució i requereix la transició vers les fonts renovables. Tots i estem d’acord; però, hem pensat en com implementar les 60.000 hectàrees de captadors energètics necessàries a Catalunya (l’actual superfície urbanitzada i artificialitzada és d’unes 210.000)? O, com transformar la nostra mobilitat (uns 5 milions de vehicles) en la perspectiva de la fi del petroli? O, com reorganitzar la nostra vida i activitats, fins ara basades en unes fonts energètiques d’estoc (fòssils i urani), disponibles en qualsevol moment, a unes fonts energètiques de flux (sol, vent), suficients però intermitents i aleatòries?

Seguint aquest fil, també es constata un gran malbaratament de l’energia ja sigui a causa d’uns itineraris inadequats (tan sols una tercera part de les fonts primàries es transformen en electricitat i una cinquena en tracció en els vehicles), o  d’uns usos ineficients (potències, il·luminacions, temperatures excessives; usos no modulats en el temps, acomodament al principi d’usar i llençar).

I aquí apareix un altre dels grans reptes futurs: reciclar els nostres residus, recuperar les matèries. Molts dels recursos materials (metalls, recursos miners, sòls vegetals) són també escassos i no existeix una font externa a la Terra per substituir-los, com l’energia provinent del sol. L’economia circular junt amb el respecte als cicles naturals i la preservació de la biodiversitat esdevenen elements claus del nou cicle que ha de desenvolupar la humanitat.

El repte d’aquest canvi de paradigma és enorme però, alhora imparable, i així ho entenen cada cop més creadors d’opinió, com el document que recentment acaba de publicar de Jacques Delors. Assumir aquesta nova realitat també obre moltes oportunitats que, tanmateix, cal abordar amb la ment oberta i des de noves perspectives: a) Recuperar la mirada a llarg termini, ja que la transició al nou paradigma transcorrerà durant diverses dècades; b) Articular solucions multidisciplinàries i, per tant, aprendre a cooperar des de diversos àmbits de coneixement i d’activitat; c) Desenvolupar de forma combinada la teoria i la pràctica, la recerca bàsica i el desenvolupament i, en aquest sentit, els grups de treball i els centres de la UPC estem molt ben situats.

El setembre de 2017, la Universitat Politècnica de Catalunya va fer públic el document Claus per a un nou paradigma energètic. Aquest treball és fruit d’un procés de confluència i debat de quatre anys on hi han participat uns 60 membres de la comunitat universitària a més de persones externes. El docuement estableix les línies estratègiques de recerca i desenvolupament de tecnologia amb què la UPC treballarà a fi de contribuir a superar el model energètic preponderant en els darrers 150 anys, basat en una proporció creixent de recursos no renovables. També analitza la situació des de la perspectiva des de sis àrees temàtiques: l’alimentació; l’habitabilitat; l’accessibilitat i la mobilitat; la informació i la comunicació (TIC); els processos tecnològics, i la governança.

El grup impulsor del document citat (Claus per a un nou paradigma energètic) estem articulant una segona etapa amb accions concretes en els fronts: estratègic, docent, de recerca, de col·laboració externa, d’experiències pilot i de comunicació per afrontar el nou paradigma que tenim per endavant.

Carles Riba Romeva
Professor emèrit de la UPC
Juliol de 2018

Visitas totales: 1 Visitas hoy:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *