Aquests dies es debaten els detalls del nou programa marc d’R+D de la Comissió Europea -Horizon Europe-, que s’activarà en un parell d’anys i substituirà el vigent Horizon 2020.
L’actual programa marc, vuitè dels d’aquest tipus, va introduir una sèrie de canvis que han contribuït a consolidar-lo com el primer i més important instrument per a fomentar l’R+D amb el què compta Europa. Respecte als seus predecessors, Horizon 2020 ha aconseguit reduir la burocràcia i augmentar la flexibilitat del programa, donant un paper més important a les pimes i agrupant les prioritats al voltant de tres grans eixos. A això cal sumar l’ampliació del termini d’activitat de quatre a set anys, la qual cosa dota al programa de major continuïtat i solidesa.
Resultats preliminars de l’Horizon 2020
El balanç global és positiu. A nivell estatal, Espanya obté un 9’8% del retorn (1.933 milions), només superada per Alemanya, França i el Regne Unit, i ocupa la segona plaça en percentatge de projectes liderats (15%).
Catalunya ha aconseguit captar el 2’7% dels fons totals, 773 milions d’euros, a través de les 570 entitats que hi han participat. En algunes de les línies estratègiques el retorn ha estat molt superior: 4’6% en tecnologies futures i emergents, 4’6% en innovació en pimes i 4’3% en projectes de ciència amb i per a la societat.
La principal raó d’aquestes xifres, que milloren en molt a les anteriors, es troba en l’increment dels projectes presentats, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. La caiguda de les convocatòries estatals d’aquesta dècada ha empès els grups de recerca a competir a la Champions de la R+D, amb pressupostos molts més atractius.
El balanç és, en general, positiu. Hem reforçat les nostres capacitats per posar al servei d’empreses i institucions el coneixement que es genera a les universitats, amb els centres tecnològics com a instruments de connexió entre el teixit productiu i els grups d’investigació.
Els reptes per al proper programa: Horizon Europe
Malgrat tots els avenços registrats, queda molt marge de millora. El comissari europeu d’Investigació, Ciència i Innovació ha explicat amb claredat la part menys amable del principal programa europeu d’investigació: “Som víctimes del nostre propi èxit”, ha assegurat Carlos Moedas, referint-se a la molt baixa taxa d’èxit dels projectes presentats (el 14% de mitjana, que per a alguns programes col·laboratius no arriba al 10). I la desigualtat de gènere tampoc ajuda: les dones no arriben al 39% del total de participants en projectes, i el percentatge de coordinadores amb prou feines supera el 35%.
Del que se sap sobre Horizon Europe, la música sona bé: nous instruments per a involucrar la societat en la presa de decisions sobre on posar l’accent, quins són els reptes, i l’establiment de grans missions que han de ser abordades de manera ambiciosa i multidisciplinar, com les relacionades amb el canvi climàtic, per exemple.
Les empreses ho tenen cada vegada més fàcil
Des del punt de vista de les empreses, participar en projectes europeus té una sèrie d’avantatges objectius que animen a companyies de tot tipus (també pimes) i sector a formar part dels consorcis des dels de competir primer (amb altres projectes) i col·laborar després. Entre d’altres:
- Accedir al coneixement d’avantguarda per desenvolupar nous productes i serveis amb què obrir nous mercats i posicionar-se com empreses innovadores.
- Amb unes condicions econòmiques molt avantatjoses (finançament d’entre el 70 i el 100% de les despeses, rebent els diners per avançat).
- De la mà d’investigadors i gestors experts, estrenyent els llaços amb les universitats i altres empreses de tot Europa.
Estem en el punt idoni per abordar aquesta nova etapa, amb l’experiència d’Horitzó 2020 i la reactivació de l’economia a nivell local. És el moment de fer plans a mig termini. On volem estar d’aquí a deu anys? Què necessitem per ser més competitius, per millorar el catàleg de productes i serveis? I en quina mesura un projecte com Horizon Europe pot contribuir a aconseguir els nostres objectius?
Mentre s’aclareixen els últims dubtes respecte al nou programa, a CIT UPC seguim treballant per fer la tecnologia realitat, amb la mirada posada en l’horitzó europeu i l’experiència dels grups de recerca consolidats i del treball continuat amb les empreses. Portem més d’una dècada escoltant que cal canviar el model productiu i apostar per l’R+D com a motor del creixement i del desenvolupament.
Fem-ho realitat.
Juan Pérez, European Projects Manager (CIT UPC)