La relació entre dones e innovació segueix cridant l’atenció en 2019. Alguns dels desenvolupaments tecnològics que han estat notícia pel seu caràcter innovador van ser impulsats per equips liderats per dones, tot i que la proporció d’investigadores postdoctorals respecte a la d’investigadors se situa en un 40-60% favorable als aquests últims, segons l’informe Dona i Ciència de la Generalitat de Catalunya.

Iniciatives com la millora de la il·luminació als quiròfans de l’Alícia Casals (CREB) ­i les pròtesis personalitzades fetes amb impressió 3D de Maria Pau Ginebra (CREB) són dos bons exemples d’innovacions firmades per dones investigadores de la UPC. Són projectes que se situen a l’últim tram del procés de transferència de coneixement, els beneficis són fàcilment visibles per al conjunt de la societat. Parlem també del treball d’investigadores com Doni Tost (CREB), o de la iniciativa recentment liderada per l’enginyera Monika Bachofner al capdavant del projecte europeu EIT Urban Mobility. Un tema, el de la mobilitat urbana, en el que també ha tingut molt a dir Lídia Montero (Inlab FIB).

No obstant això, aquesta situació minoritària de les dones al tram final de la carrera investigadora, després de concloure la seva formació de doctorat, no es correspon amb els percentatges de dones en les etapes anteriors (grau, màster i tesis), en les quals el balanç és clarament favorable. El canvi de tendència es produeix just aquí, i per això és necessari corregir el desequilibri impulsant mesures correctores.

La igualtat s’aconsegueix mitjançant la normalització d’una relació de paritat real. S’han de garantir idèntiques condicions d’accés, retribució i promoció, i prendre les mesures per eliminar els esculls que les dones troben en el procés pel fet de ser-ho.

Núria Salán (CIEFMA), ho explicava amb encert fa ara un any. La lluita per la igualtat en la carrera científica i investigadora és una carrera de fons en la qual, com li passava a l’Alícia al País de les Meravelles, no hi ha prou amb avançar, sinó que encara avui, s’ha de córrer el doble de ràpid per arribar a un altre lloc.

A la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha portat a terme un treball constant i creixent que mereix ser reconegut en un dia com avui. El Pla de Igualtat actua en diferents fronts, des de l’eliminació del sostre de vidre al foment de la incorporació de les dones al sector de les TIC (on la proporció respecte als homes és de 70-30), passant per la conciliació d’horaris.

Al voltant del 8M s’han organitzat diferents iniciatives orientades a contribuir a donar visibilitat i valor al treball de les dones en la ciència i la tecnologia. I, fonamentalment, per augmentar la vocació científica entre dones i adolescents.

Jornades com la d’avui segueixen sent necessàries, reivindicar el que s’ha aconseguit i assenyalar els aspectes que s’han de millorar. Hem aportat els noms d’algunes, les més visibles i conegudes, però en una jornada com avui els focus han d’il·luminar-les a totes. En les seves mans i els seus caps, i en els de les que estan per venir, es troba el nostre futur.