Si hi ha maror… guany d’elèctriques

Alvaro Ok

Dr. Álvaro Luna

Encara que els vents de canvi indicaven que el següent govern la derogaria, i que per tant no arribaria a aplicar-se, finalment va arribar el 8 d’abril, la data per al final de la moratòria de sis mesos que estableix el reial decret 900/2015 pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica i de producció en la modalitat d’autoconsum. Aquesta va ser l’última bomba de l’anterior legislatura, caracteritzada pel marcatge hostil a les energies renovables. I és que ja ho diu el refrany: si hi ha maror, peix en abundor… en aquest cas per a les elèctriques.

El decret d’autoconsum, que va ser qualificat per la Comissió Nacional de l’Energia com a «discriminatori» per a les energies renovables, ha aconseguit no només condicionar la instal·lació de nous sistemes d’autoconsum, sinó també actuar amb caràcter retroactiu, fent que instal·lacions d’autoconsum ja legals hagin de tornar a passar pel tràmit de la regularització, assumint els conseqüents costos administratius i els derivats dels canvis necessaris relacionats amb la instal·lació; per no sumar també a totes aquestes conseqüències la capacitat de generar temor i frenar iniciatives que va significar un esborrany que ha planat sobre el sector des del 2013. Per tant, per a tots aquells que comptaven amb instal·lacions d’aquest tipus i tenien posades les seves esperances de canvi en algun dels partits polítics que ara conformen l’arc parlamentari, se’ls va acabar la sorra del rellotge ja fa unes setmanes, o potser mesos, perquè estan sent testimonis que en l’arena política les energies renovables no són més que una foto en una cimera mundial o quatre tuits mal comptats el dia de L’hora del planeta.

El dèficit de les renovables és l’argument més gastat per justificar el decret pel qual es grava la producció per renovables, encara que aquesta no vagi a parar a la xarxa elèctrica. Aquest gravamen se’l coneix com impost al sol, ja que afecta sobretot el sector fotovoltaic. Aquesta és la fórmula que han defensat les grans companyies elèctriques per compensar el que es deixa de consumir, admetent sense embuts que ja cobren per aquest concepte en el terme fix de potència en la factura. De manera que, en funció d’aquest argument, estalviar un watt per autoconsum o per comprar llums de baix consum té tractament diferent.

Així, avui dia, al nostre país el que vol adquirir electrodomèstics més eficients o canviar bombetes per leds, només ha d’anar a la botiga i comprar-los, cosa que sense cap mena de dubte aconsello a tothom per responsabilitat social. En canvi, si aposta per una instal·lació en la modalitat d’autoconsum, haurà d’obtenir una memòria de la instal·lació per part d’una empresa instal·ladora acreditada; sol·licitar a la companyia un punt de connexió; obtenir un estudi tècnic d’aquest punt de connexió; contractar i costejar les tasques d’adequació de la línia, i obtenir els permisos d’instal·lació pertinents, el final d’obra, el butlletí de l’instal·lador, la declaració de responsabilitat i sol·licitud d’inscripció en el registre… tota una aventura burocràtica.

Si bé és cert que les renovables cobreixen a nivell estatal al voltant del 37% de la demanda, també ho és que prop del 30% d’aquesta prové de centrals hidràuliques, les quals han de jugar amb el difícil equilibri entre l’ús social i energètic de l’aigua. Per aquesta raó, un país que no compta amb recursos energètics propis i que, a causa de la seva situació geogràfica, pateix un baix nivell d‘interconnexió amb altres països, no pot renunciar a optimitzar la producció d’energies renovables. Com tampoc pot renunciar a l’autoconsum, que converteix l’usuari final de l’energia en un element actiu i, per tant, més conscient energèticament en tots els sentits.

A pesar de tot, estic convençut que, després del reial decret, l’autoconsum basat en les renovables seguirà viu. Passarà una cosa semblant a la que va passar després de la retirada de les primes del 2007, amb les quals es va produir una aturada important en la instal·lació de quilowatts renovables, que després es reactivaria amb la progressiva baixada dels costos. Seguint una lògica similar, d’aquí uns anys l’impost al sol condicionarà menys l’amortització de l’autoconsum, a causa sobretot de la baixada constant del preu de les plaques fotovoltaiques i dels sistemes electrònics necessaris per a la seva connexió.

Fins llavors, les empreses naci­onals hauran de seguir mirant a al­tres països on consideren que aquest sector sí que és estratègic, i hauran de fer grans esforços per no perdre una carrera tecnològica en què alguns països tenen, des de fa temps, molt avantatge.

Álvaro Luna
Professor del Campus de Terrassa
de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Publicat el divendres, 29 d’abril de 2016 a El Periódico de Catalunya

1222 Visitas totales: 2 Visitas hoy:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *