Un dels conceptes més en voga en la investigació científica moderna és la interdisciplinarietat. La col·laboració entre grups que treballen en diferents disciplines és complexa, però d’aquesta interacció sorgeixen sovint avenços importants que no podrien abordar-se de forma unilateral.
A Innotex Center/Intexter aquesta col·laboració entre investigadors i tecnòlegs de diferents àmbits forma part del propi origen del centre, en el qual treballem en temes com tecnologia tèxtil, enginyeria mediambiental i toxicologia i microbiologia mediambiental i sanitària.
Un bon exemple dels resultats d’aquesta col·laboració és Insewing, un dispositiu quirúrgic que permet la sutura automàtica de l’intestí gros després d’haver estat seccionat durant una operació de càncer de còlon.
A Espanya es diagnostiquen 28.000 nous casos d’aquest tipus de malaltia, segons l’Associació Espanyola contra el Càncer. El principal tractament d’aquesta malaltia consisteix en una cirurgia en la qual s’extirpa el segment del còlon en què es troba el tumor. A continuació, s’uneixen els extrems del còlon per restablir la continuïtat del tub digestiu. Aquest procés es coneix com anastomosi. La tècnica que utilitza el cirurgià per cosir les dues parts seccionades del còlon és molt rellevant per garantir una recuperació correcta del pacient.
Amb l’objectiu de fer més senzill aquest procés, Innotex Center (Centre membre de CIT UPC) ha desenvolupat un dispositiu de sutura automàtica que introdueix una tecnologia totalment nova en el procés quirúrgic d’anastomosi del tub digestiu.
El dispositiu l’hem desenvolupat en Innotex Center/Intexter en col·laboració amb un grup d’experts en robòtica de l’Institut d’Organització i Control de Sistemes Industrials de la UPC (IOC), encapçalat pel doctor Raúl Suárez i per un equip de l’Hospital de la Vall d’Hebron, liderat pel doctor Manuel López Cano.
El concepte de realitzar una sutura automàtica amb fil bioabsorbible en els extrems d’un teixit humà tubular és pioner, ja que a dia d’avui no hi ha cap eina quirúrgica que ho faci. Habitualment en aquestes operacions el cirurgià utilitza una eina que uneix l’intestí mitjançant unes grapes. Aquests elements metàl·lics poden complicar el procés de recuperació del pacient, ja que, posteriorment li poden causar greus molèsties. En alguns casos, el cirurgià fa la sutura a mà amb un fil que és reabsorbit pel cos. És un procediment poc estès perquè requereix una gran destresa per part de la persona a càrrec de l’operació i allarga la durada de la intervenció, la qual cosa incrementa els riscos d’infecció.
La tecnologia desenvolupada a la UPC utilitza un fil que el cos reabsorbeix i un mètode de sutura automàtic i ràpid. El repte de desenvolupar aquest mecanisme de sutura és triple: per les reduïdes dimensions de l’intestí, per les característiques del teixit i per la precisió requerida. La innovació del dispositiu Insewing també prové de la combinació d’una mecànica d’alta precisió amb una electrònica de control avançada, desenvolupada a l’IOC. Aquesta part electrònica fa que hi hagi en tot moment un control dels elements mòbils i permet la variació de la velocitat i la programació d’algunes característiques de la sutura.
El dispositiu està patentat i ha despertat l’ interès de diverses companyies de tecnologia quirúrgica. Ara l’objectiu és desenvolupar un prototip clínic que aconsegueixi l’homologació perquè es pugui implementar en els quiròfans i millori així la recuperació dels pacients.
José Antonio Tornero
Coordinador del projecte Insewing
Innotex Center / Intexter