Les últimes paraules que suposadament va pronunciar un dels pares del romanticisme, l’alemany Goethe, em permeten introduir un dels treballs en què he participat com a investigadora del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya (CREB, CIT UPC) .
Il·luminar un quiròfan és una mica complex, i sembla raonable que així sigui. Però els cirurgians demanen millores no només en el seu instrumental i en les tècniques que utilitzen, sinó en els espais on té lloc la seva feina.
Alicia Casals, CREB UPC
Mogut per aquesta necessitat, el doctor Enric Laporte, un destacat cirurgià amb un excel·lent historial de més de 20 anys en diversos hospitals de Catalunya, es va dirigir als investigadors de CREB per plantejar-nos un repte: seríem capaços de crear un sistema que millorés la instal·lació lumínica dels quiròfans d’aquell moment?
Es tractava de treballar en un nou sistema més eficient a partir de certs requeriments que ens plantejava el cirurgià. Calien diferents tipus de llums, que poguessin enfocar a diferents punts en cada moment, amb capacitat per adaptar-se a les necessitats a la taula d’operacions de manera que s’il·luminés en cada moment la zona d’interès i amb la intensitat necessària, i que es poguessin fer servir d’una manera senzilla…