Spin – Offs universitàries: Del mite a la realitat

Segurament, el concepte que costa més explicar fora de l’entorn de la transferència de tecnologia, dins i fora de la universitat, és el concepte de les spin-offs vinculades als centres de recerca. El repertori clàssic de preguntes i comentaris que apareix quan el tema entra en la conversa sol incloure variants de “Per què els funcionaris creen empreses?” , “És legal? ” , “És injust que les spin-offs deixin guanyar als investigadors molts diners” , o més elaborades com “Les spin- offs s’emporten el coneixement i el capital humà dels centres” . Des CD6, centre membre de CIT UPC, tenim una visió diferent.

Les spin- offs que jo conec són -molt majoritàriament a la UPC i fora d’aquesta, i sabent que hi ha excepcions al model- un acte exemplar de responsabilitat social per part d’investigadors valents. Gent que no en té prou amb escriure articles amb fons públics per a R+D. Que orienta els seus desenvolupaments a necessitats de mercat. Que desenvolupa tecnologies i capacitats que, de manera intencionada o per pura casualitat, donen solució a un problema real fins al punt que algú -intern o extern a l’equip investigador suposa diners dels estalvis personals per portar-lo al mercat i vendre-ho, essent conscient de que la probabilitat de perdre diners és molt alta. Que vol transferir la tecnologia desenvolupada amb coneixement de causa des de la capacitat tecnològica. Que retorna a la societat, via impostos i llocs de treball, tots els diners que se’ns dóna per fer recerca. Que permet mantenir en la proximitat dels centres investigadors a tècnics formats amb capacitats molt específiques i valuoses que, d’altra manera, s’haurien de buscar treballs als que normalment aportarien un valor molt per sota de la seva capacitat. Quant al tema de guanyar més diners, l’experiència ens diu que, per ser suaus, caldria deixar-ho com a hipòtesi preliminar optimista.

Tot i això, des CD6 portem constituïdes des de 2003, fins ara, 10 companyies diferents, el que mitjana una per any. Des tecnologies relacionades amb l’esport fins a la electrònica de control de motors. Cadascuna té la seva història diferent i singular. Algunes són impulsades per investigadors sènior i altres pels més joves. Algunes són purament spin-offs (sorgides del coneixement generat per la investigació del centre), i altres start-up (que parteixen del coneixement acumulat en el centre en el desenvolupament de projectes) . Algunes ja han tancat, altres acaben de començar, i unes quantes estan consolidades. Poques, per desgràcia, generen al seu torn noves spin- off, per exemple per abordar mercats específics, o per aliar-se amb socis estratègics separant tecnologies. I totes juntes, al llarg del 2012 van generar 6 milions d’euros de facturació i van crear 32 llocs de treball, accedint a 19 països des del coneixement i la investigació tecnològica, i retornant a la societat els recursos que ens han permès treballar desenvolupant les tecnologies que ara intentem portar al mercat.

I el millor és que hem descobert que, lluny de buidar el centre d’activitat i contingut, l’omplen. Els investigadors implicats creixen personal i professionalment, tingui o no èxit el projecte. Accedeixen a mercats internacionals a través de distribuïdors als quals mai hauríem accedit com a CD6. Ens mantenen prop del mercat, ens ajuden a definir l’estratègia del centre i a detectar oportunitats i desenvolupar-les. Capten i retenen talent. Ens posicionen en entorns empresarials que ens permeten aconseguir nous projectes i orientar el negoci de manera global. En alguns casos, acaben contractant amb nosaltres part de la seva activitat d’R + D a través de relacions que de manera natural són a llarg termini i donen estabilitat al centre.

A CD6, doncs, la generació de companyies ens ha permès generar el que ara en diuen un entorn emprenedor, que hem aconseguit completar amb un clúster temàtic, el SECPhO. L’entorn es realimenta i creix al voltant del centre, el diferencia i prestigia, i cada entitat estableix relacions de tipus diversos amb les altres. Falta camí, sobretot pel que fa al reconeixement de l’esforç que fan els emprenedors, i segurament pel que fa a la sistematització del procés, copiant models d’èxit externs. Però , amb el temps, hem descobert que això de l’emprenedoria és un virus que es contagia…

Santiago Royo
Director del Centre de Desenvolupament de Sensors , Instrumentació i Sistemes – CD6 UPC – Centre Membre de CIT UPC

11 Visitas totales: 1 Visitas hoy:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *