Les últimes paraules que suposadament va pronunciar un dels pares del romanticisme, l’alemany Goethe, em permeten introduir un dels treballs en què he participat com a investigadora del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya (CREB, CIT UPC) .
Il·luminar un quiròfan és una mica complex, i sembla raonable que així sigui. Però els cirurgians demanen millores no només en el seu instrumental i en les tècniques que utilitzen, sinó en els espais on té lloc la seva feina.
Alicia Casals, CREB UPC
Mogut per aquesta necessitat, el doctor Enric Laporte, un destacat cirurgià amb un excel·lent historial de més de 20 anys en diversos hospitals de Catalunya, es va dirigir als investigadors de CREB per plantejar-nos un repte: seríem capaços de crear un sistema que millorés la instal·lació lumínica dels quiròfans d’aquell moment?
Es tractava de treballar en un nou sistema més eficient a partir de certs requeriments que ens plantejava el cirurgià. Calien diferents tipus de llums, que poguessin enfocar a diferents punts en cada moment, amb capacitat per adaptar-se a les necessitats a la taula d’operacions de manera que s’il·luminés en cada moment la zona d’interès i amb la intensitat necessària, i que es poguessin fer servir d’una manera senzilla…
El primer que vam fer va ser una plataforma formant una matriu de llums. El prototip inicial que vam avaluar a fons va ser una gran plataforma al sostre plena de llums halògenes, per poder controlar en cada moment el o els grups de làmpades que permetien il·luminar la zona o zones d’interès.
Vam treballar en un segon prototip per millorar l’orientació de totes les llums. Vam construir un model més petit, ja amb tecnologia LED. Era una plataforma de sostre amb files de llums que podien girar i il·luminar del cap als peus del pacient. Per facilitar el control, vam desenvolupar un comandament tipus llapis que indicava la zona, orientació i intensitat de llum i que podria utilitzar el mateix cirurgià.
Aquests treballs ens van portar diversos anys, en els quals vam col·laborar de manera molt estreta amb el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí. El resultat va ser un nou model industrial amb mòduls de diversos leds orientables i regulables en intensitat.
.
Hem seguit desenvolupant noves millores, ja amb la participació en el consorci d’empreses especialitzades, com són Telstar i Luxiona. En aquesta fase es va plantejar la conveniència de fer la llum compatible amb un sistema de flux laminar que escombra cap a terra totes les impureses que suren en l’aire. I aquesta última versió del sistema d’il·luminació ja està disponible al mercat i ha estat presentada a nivell internacional.
Aquest és un bon exemple de col·laboració entre universitat i empresa. La innovació tecnològica requereix personal especialitzat, mitjans costosos, i molt de temps. Moltes empreses, la majoria, manquen d’això, i això és, precisament, el que els hi brindem nosaltres.
Posar la ciència i la tecnologia al servei del sector productiu és un repte que ens anima a superar-nos, i també la possibilitat de col·laborar a posar en marxa nous productes i serveis que generen riquesa i ocupació al nostre entorn.
Alícia Casals
Directora de la Divisió de Robòtica
del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB UPC)
Breu biografia
Alícia Casals és Enginyera Industrial i doctora en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Des de 1991 és catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors al departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, a la Facultat d’Informàtica de la UPC. Dirigeix la Divisió de Robòtica del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB UPC), membre de CIT UPC.
La seva recerca és principalment sobre robòtica intel·ligent amb aplicacions mèdiques desenvolupant projectes i prototipus de sistemes robotitzats d’ajut a discapacitats i a intervencions quirúrgiques. Ha estat Cap del programa de Robòtica de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i vicepresidenta de la Secció de Ciències d’aquesta institució.
El 1987 va rebre el Premi a l’Invent més Social de Mundo Electrónico, el 1992 el Premi Internacional de Tecnologia Barcelona92, el 1996 el Premi Ciutat de Barcelona i el 1998 Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.