Aquest mes d’octubre hem celebrat, per primera vegada, el Dia Europeu de les Fundacions. Aquesta commemoració, a la qual es van adherir nombroses fundacions europees, és una iniciativa que tracta de fer més visible la tasca d’unes organitzacions que, a nivell continental, generen entre 750.000 i un milió de llocs de treball directes i comptabilitzen una despesa anual entre 83 i 150 bilions d’euros.
Des de la perspectiva de la innovació, en què aquest tipus d’organitzacions han guanyat un pes notable en els últims 20 anys, les fundacions es perfilen com a instruments que faciliten i milloren la relació entre les entitats que generen i desenvolupen R+D, majoritàriament universitats i centres públics de recerca, amb el sector productiu.
A més d’aquesta tasca d’interfíci , que és clau en la seva activitat i que respon a l’interès general, intrínsec a tota fundació, ofereixen beneficis tributaris en matèria de mecenatge i d’inversió en desenvolupament tecnològic i innovació, el que ha propiciat que el 90% de les entitats que desenvolupen activitats en R+D comptin, almenys, amb una fundació en la seva organització.
Però les fundacions suposen molt més que això, en la gestió de l’R+D:
- Aporten valor als productes i serveis que es generen en el seu entorn , a través del màrqueting i la comunicació.
- Funcionen com a tractores de l’emprenedoria que sorgeix de les activitats investigació.
- Organitzen i fan visible l’oferta i el portfoli de serveis de la seva institució “mare†.
- Canalitzen i responen a les demandes tecnològiques de la seva àrea d’influència.
- Fomenten projectes interdisciplinaris i col·laboratius.
- Ofereixen programes de formació especialitzada, adaptats a la demanda.
- Són capaços de captar recursos externs per al desenvolupament de projectes complexos, com la formació de postgrau i continuada, els centres tecnològics o els parcs de recerca i tecnologia, entre d’altres activitats.
Sense perdre la perspectiva de la seva pertinença a un sistema global, el seu principal valor resideix en l’oportunitat i el saber fer per posar en contacte les capacitats tecnològiques, amb les necessitats reals de les empreses. Les fundacions que treballen a l’entorn de la recerca i de la innovació s’han convertit en agents de dinamització dels processos de transferència de coneixement. És un model transnacional que a Europa, s’ha anat consolidant i els beneficis per a la societat són evidents i quantificables.
D’altra banda, l’encara incipient, món del mecenatge i de les donacions en el sistema d’R+D del sud d’Europa, recau sovint en aquest tipus d’organitzacions, amb recurrents referències a exemples dels Estats Units, pioners en la col·laboració públic-privada en el desenvolupament d’iniciatives d’aquest tipus, amb un clar reconeixement social.
Tornant a Europa, i amb l’objectiu de seguir creixent i de contribuir a la recuperació econòmica i social, les fundacions necessiten del suport legislatiu dels governs, que han d’abordar canvis urgents en tot el referent al reconeixement fiscal del mecenatge privat, amb missatges nítids a favor de les inversions en R+D, per afavorir el seu creixement.
Per això són interessants iniciatives com el Dia Europeu de les Fundacions, que fan una mica més visible la tasca d’aquestes, des de la iniciativa privada i en favor de l’interès general. Aquesta és la tasca d’organitzacions com la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya CIT UPC, que posa a disposició de la innovació en les empreses el coneixement i les capacitats tecnològiques de 18 centres de la UPC, punters en investigació i transferència de tecnologia, per a la millora de l’entorn socioeconòmic i de la competitivitat.
Contribuir a optimitzar el coneixement i els resultats de l’R+D dels centres de recerca i aportar solucions innovadores a la societat és la millor aportació de les fundacions del sector a l’interès general, i no un, sinó cada dia de l’any. En això estem.