Andreas Sumper, investigador de CITCEA UPC

Qualsevol activitat humana porta associada el concepte de sostenibilitat. Aquest concepte està íntimament relacionat amb els recursos i amb l’ús que fem dels mateixos; aquests recursos poden ser naturals, humans, econòmics, socials, etc. i ja que per realitzar qualsevol activitat és necessari consumir certa quantitat de recursos, el conflicte sorgirà inevitablement si aquests no es reposen a la mateixa velocitat a la qual són consumits. De fet, el desequilibri entre l’ús dels recursos i la seva capacitat de regeneració és paral·lel a la història mateixa de la humanitat.

La sostenibilitat energètica implica un esforç conjunt de la indústria i dels responsables polítics, que han d’establir estratègies i polítiques que facin possible la necessària transformació del sistema energètic per donar suport a un desenvolupament econòmic i social sostenible. La pròpia sostenibilitat energètica avalua com s’equilibren les tres metes intrínseques de la mateixa, que són: la seguretat energètica, l’equitat d’energia i la sostenibilitat mediambiental, el que el Consell Mundial d’Energia (World Energy Council -WEC-), defineix com Trilema energètic.

La sostenibilitat, i en particular la sostenibilitat energètica, s’ha tractat en els últims anys per part de la indústria com un tema mediambiental, relacionat amb una pressió legislativa causa de la iniciativa política de reduir l’impacte mediambiental. Aquesta sostenibilitat s’entén com un marc necessari per poder operar i crear productes tradicionals. Lentament la indústria es va adonant de que l’estalvi energètic pot arribar a fer més competitius els processos industrials. Però cal anar més lluny: cal redefinir el paper de l’energia a la societat de coneixement a través de la sostenibilitat. La digitalització dels processos operatius proporciona una quantitat de dades i informació que permet a tots els implicats en el cicle de vida d’un producte conèixer els processos de producció. Aquesta traçabilitat proporciona poder al consumidor, que s’interessa en un producte que no només satisfà les seves necessitats, sinó que també respecta l’estil de vida de l’individu. Així, és el propi individu el que té el poder de decidir sobre el producte que compra i poder pagar un diferencial pel producte que s’adopti millor a la seva filosofia de vida. El legislador ja no és intermediari per crear lleis ambientals en el bé comú; serà el mateix consumidor el que triï el producte que més de complir els estàndards mínims, tindrà un plus de sostenibilitat. Això fa que es creï un nou ecosistema, amb serveis i productes diferenciats i nous i amb més marge de benefici. D’aquí l’interès per una economia circular. Per això, la sostenibilitat energètica crea nous models de negoci i seran les empreses energètiques les que siguin capaces d’adaptar-se a aquest nou marc les que triomfaran al mercat.

I, finalment, un factor clau per aconseguir la sostenibilitat energètica serà la utilització dels recursos d’energies renovables, disponibles localment i distribuïts. L’energia elèctrica és un vector essencial per aconseguir una transició a una societat amb baixes emissions de CO2, ja que la majoria de les tecnologies de renovables generen electricitat.

Andreas Sumper. Professor i Investigador
CITCEA UPC

Article publicat a la revista “Automática e Instrumentación”, novembre-desembre 2016