Publicat a Innovadores de “El Mundo” l’1 octubre 2014

La gestió de la innovació, tant en el sector públic, com en el privat, ha experimentat un important desenvolupament. En tres dècades hem passat de sistemes poc flexibles, bastant tancats i amb processos administratius que no facilitaven la transferència del coneixement, a un model d’innovació oberta, en què grups i departaments de recerca posen el seu coneixement i les seves capacitats en favor del sector productiu. En aquest procés han tingut un paper destacat les fundacions.

El paper de les fundacions, i més concretament de les universitàries, va més enllà de la gestió de l’activitat filantròpica i la captació de recursos, que ha estat un dels seus camps d’actuació. Les fundacions han aportat al sistema d’innovació noves eines, que van des de gestionar la transferència de productes i serveis innovadors, fins a construir el sistema de relació amb el sector productiu en àmbits diversos, des de la formació especialitzada a la participació en projectes internacionals o la posada en marxa d’estructures col·laboratives, com els parcs científics i tecnològics, els clústers o les plataformes tecnològiques, entre d’altres.

Aquesta tasca d’interfície és fonamental quan els que generen la tecnologia no compten, moltes vegades, amb mecanismes àgils i flexibles per traslladar-la a les empreses i, en sentit invers, serveixen com a enllaç entre aquestes i l’entorn acadèmic i de recerca. Per això, no resulta estrany que el 90% de les entitats que desenvolupen la seva tasca en l’àmbit de l’R+D comptin, almenys, amb una fundació en la seva estructura.

Fa unes setmanes l’Instituto de Análisis Estratégico de Fundaciones publicava les dades del sector fundacional en els anys de crisi. Per mantenir la seva activitat, les fundacions han desinvertit, reduint actius, i han augmentat la despesa total, el que ha permès incrementar el nombre de beneficiaris directes nets de les seves actuacions. La cirereta del pastís la posen les ocupacions generades, que han crescut en gairebé 15.000 efectius des del 2008 al 2012, el que suposa un increment del 8% en un moment econòmicament complex.

Per seguir col·laborant amb la recuperació econòmica i el creixement, les fundacions necessitem de la posada en marxa de millores en el marc jurídic que animin -com la proposta de reglament de l’Estatut d’Fundació Europea- i agilitzin la participació empresarial en activitats i projectes d’R+D i, no menys important, que facin més atractiu el mecenatge per aconseguir aportar més recursos al sistema de ciència, tecnologia i innovació. Per la nostra banda, és a dir, per part de les fundacions, l’esforç s’ha de focalitzar, a més de reforçar la nostra tasca, en la millora de la comunicació que fem de les nostres activitats i serveis i, en resum, de les nostres capacitats per convertir el coneixement en innovació.

En aquest sentit, el paper dels mitjans de comunicació està cobrant una gran importància, alhora que els canals directes de relació amb l’entorn i amb la societat, com webs, blocs, xarxes socials, etc, faciliten la difusió de les nostres potencialitats.

El dia 1 d’octubre es commemora el Dia Europeu de les Fundacions i els Donants, per segon any consecutiu. Aquest és doncs un magnífic moment per donar a conèixer el nostre paper en l’engranatge de l’R+D i per millorar la relació universitat empresa, en benefici de tots.

Susana Sánchez Galve
Directora de la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia
de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech
(CIT UPC)