Entrevista a Mónica Rojas, investigadora del grup de recerca BIOART (CREB) de la UPC

Entrevista a Mónica Rojas, investigadora del Grup de Recerca en Anàlisi de BIOsenyals per a la Rehabilitació i la Teràpia (BIOART), Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC

Què és i quin és l’objectiu principal del projecte HybridNeuro? Qui hi participa?

El projecte HybridNeuro és una acció Twinning de la Unió Europea orientada a potenciar les capacitats de la Universitat de Maribor (Eslovènia) quant a la proposició i execució de projectes de recerca en l’àrea de la rehabilitació motora i trastorns neuromusculars, així com en la transferència de tecnologia i explotació dels resultats de recerca. Es parteix de l’experiència de tres institucions líders en el camp de la neurorehabilitació a la UE: la UPC (Espanya), l’Imperial College de Londres (el Regne Unit) i la Universitat de Chalmers (Suècia). Aquests centres són àmpliament reconeguts per les seves aportacions en l’extracció del control neuronal per al control del moviment voluntari, ja sigui a partir de senyals EMG (això és, electromiografia, que analitza l’activitat en els músculs) o EEG (electroencefalografia, és a dir, l’estudi que mesura l’activitat del cervell). La idea és fusionar el coneixement en aquestes dues àrees -d’aquí el nom d’HybridNeuro– per potenciar aplicacions en rehabilitació motora, esports, ergonomia, etc. A més d’aquestes tres institucions, participa el Centre d’Innovació i Tecnologia de la UPC (CIT UPC).

En què s’està treballant en BIOART per a aquest projecte en concret?

En l’extracció de la informació neuronal associada amb la planificació i l’execució del moviment voluntari, tant en subjectes sans com en pacients amb patologies neuromusculars.

Quines són les tecnologies utilitzades o que s’estan desenvolupant per a HybridNeuro?

Mètodes per a l’anàlisi de la connectivitat cerebral, modelatge invers d’aquesta activitat per a trobar les fonts (és a dir, on es genera l’activitat en el cervell), extracció d’índexs neuronals, processat de senyals HD-EMG, extracció d’índexs i correlacions amb el EEG.

En quines altres línies de recerca esteu treballant?

Estretament relacionat amb el projecte, també estem treballant en el camp de l’anàlisi de senyals EMG multicanal per a aplicacions en la rehabilitació motora. Actualment estem desenvolupant un sistema vestible que permetrà fer un seguiment de l’activitat muscular en pacients amb patologies motores. La idea és que permeti al pacient un apoderament del seu procés de rehabilitació i, al metge, fer un seguiment de la mateixa basant-se en índexs quantitatius. Estem treballant a augmentar el seu TRL (Technological Readiness Level, és a dir, el seu nivell de maduresa tecnològica per a arribar a mercat) per a comercialitzar-ho. També tenim altres línies de recerca en sistema respiratori que s’enfoquen en la ventilació mecànica.

Quines aplicacions podran tenir les tecnologies que esteu desenvolupant? Com canviaran o contribuiran a canviar la vida de les persones en el present i el futur?

Les tecnologies que desenvolupem estan enfocades a ser un suport als processos de rehabilitació de patologies neurològiques, motores i respiratòries. Esperem que amb les nostres eines puguem ajudar a millorar i/o personalitzar les teràpies encaminades al tractament d’aquests pacients i, en última instància, a millorar la seva qualitat de vida.

Ciència i tecnologia i dones. En què hem de continuar treballant per a aconseguir la igualtat real en àmbits com en el que desenvolupes la teva activitat? Com es pot atreure més talent femení? Heu detectat biaixos en els estudis realitzats en el projecte HybridNeuro fins al moment?

Crec que han hagut molts avanços particularment en l’àmbit de l’enginyeria. Quan jo era estudiant (de Grau i de Doctorat), les dones érem clarament una minoria. Ara em sorprèn que en algunes assignatures hi hagi més estudiants dones que homes, la qual cosa és una prova molt clara que s’està forjant un canvi. Cal destacar que aquesta tendència és més clara per a algunes enginyeries però hi ha unes altres on no és així i, és aquí on ha de fer-se un major esforç. Tal vegada és necessari identificar unes certes àrees del coneixement on encara hi ha molta desigualtat i dissenyar estratègies específiques. Quant a atreure al talent femení, al meu entendre, és un treball que s’ha de fer des d’edats molt primerenques. Cal despertar l’esperit científic en les nenes (i en els nens, clar) perquè aquest talent acabi arribant a la comunitat acadèmica i científica. Suposo que també passa per oferir millors salaris i major flexibilitat, la qual cosa permeti compaginar amb la vida familiar. La realitat avui dia és que continuen havent-hi moltes dones cap de família que no es poden permetre tenir condicions regulars en cap d’aquests dos aspectes.

Mónica Rojas Martínez és investigadora del Grup de Recerca en Anàlisi de Bioseñales per a Rehabilitació i Teràpies (BIOART), Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC). Es va graduar en 1999 com a Enginyera Elèctrica per la Universitat dels Andes a Bogotà, Colòmbia. Posteriorment, va ser candidata a doctorat en la UPC amb un tema de tesi enfocat en el disseny de protocols i anàlisis de senyals EMG (electromiografia) com a eines en el diagnòstic i teràpies de rehabilitació dels membres superiors. Actualment, participa en l’equip de la UPC que coordina el projecte europeu de recerca HybridNeuro. El projecte pretén establir una nova via d’anàlisi del sistema motor i els moviments múscul esquelètics humans, així com traslladar la recerca acadèmica a la pràctica clínica i industrial.