“El blockchain aplicat a la mobilitat afavoreix els ciutadans”

Enginyera civil per l’Institut National des Sciences Appliquées de Tolouse, amb un màster per la Universitat de Califòrnia Irvine, i doctora per aquesta última amb una tesi relacionada amb l’enginyeria del transport, Laia Pagès ha treballat en el Servei Català de Trànsit, i dues consultores a Stuttgart. Des de febrer de 2019 forma part de CARNET com a executive and research manager, projecte coordinat tècnicament per CIT UPC.

El blockchain ha vingut per quedar-se. Aquesta tecnologia, impulsada per l’ús de les monedes digitals com el bitcoin, es basa en un sistema de gestió de la informació no centralitzat en el qual diferents agents (miners, en la terminologia blockchain) desenvolupen els registres encriptats que creen una cadena de dades per verificar operacions a Internet. Lligat en el seu origen a transaccions monetàries, el seu ús es multiplica en altres camps amb rapidesa. Segons Transparency Market Research, el valor de mercat global d’aquesta tecnologia superarà els 16.000 milions d’euros en 2024. CARNET treballa des de fa temps en la seva aplicació a la mobilitat.

Quins avantatges aporta l’ús de blockchain davant d’altres tecnologies de registre?

És una base de dades descentralitzada amb la qual es formen blocs d’informació que, un cop consensuades, no es poden modificar, la qual cosa la fa molt fiable. El fet de que el seu ús sigui obert o tancat, depèn dels socis que la gestionen vulguin donar-li. És un sistema “democràtic”, però subjecte a unes regles que s’han d’acordar amb antelació.

CARNET té com a objectiu desenvolupar solucions tecnològiques aplicades a l’automoció i la mobilitat ¿També amb blockchain? En què estan treballant?

Sí. Estem treballant en un projecte educatiu amb organitzacions i empreses involucrades en la mobilitat per afavorir el seu coneixement. Hem fet una primera acció de formació amb èxit en col·laboració amb la UPC, i ens plantegem ampliar el model a altres universitats d’Europa amb l’ajuda de l’EIT. D’altra banda, estem redactant un projecte per aconseguir finançament del programa Horizon 2020 amb el qual desenvolupar casos d’ús en temes de rutes.

En què pot afectar als usuaris l’aplicació de blockchain a la mobilitat urbana? Per exemple, per als ciutadans que es desplacen per Barcelona en el seu vehicle privat diàriament.

Blockchain té una aplicació molt clara en el que es denomina Mobility as a Service (Maas). Amb aquest plantejament, per exemple, el blockchain donarà transparència i interoperabilitat entre agents per a nous models de negoci descentralitzats. Per exemple, si hi ha diverses empreses, el sistema permetrà que ens donem d’alta en un únic sistema en què es puguin rebre serveis de totes elles perquè compartiran les dades, i podran adaptar-se a les necessitats dels usuaris en cada moment de manera òptima.

Llavors no hi ha dubtes respecte a la seva aplicació a curt termini a la mobilitat …

El quid de la qüestió serà si val la pena implementar el blockchain en cada cas, perquè són bases de dades complexes que requereixen inversió, i no es necessitarà aquest sistema per a tot. Això ho determinaran els agents implicats (sobretot empreses, però també reguladors i usuaris).

Pensant en aplicacions concretes. Pot tenir sentit el seu ús en sistemes d’aparcaments en una ciutat com Barcelona?

En el moment en què hi ha diverses empreses oferint el servei, és clar que sí. Si comparteixen la informació a través de blockchain poden, per exemple, derivar l’ús a un punt o un altre en funció de l’ocupació de cada pàrquing. I això també es pot aplicar a l’aparcament regulat al carrer.

Una altra aplicació d’aquesta tecnologia a la mobilitat està en els vehicles elèctrics. Com?

Per exemple, fent-la servir per fer la traçabilitat de l’energia que s’utilitza en la recàrrega de les bateries. Quan el mercat ho permeti, serà possible saber l’origen de l’electricitat que ofereix un punt de recàrrega gràcies a les dades que ens oferirà blockchain.

Ja hi ha experiències d’ús en el transport públic?

Així és. Conec una a Califòrnia aplicada a una empresa d’autobusos. Per afavorir l’ús dels seus vehicles, el preu del bitllet baixa automàticament com més usuaris s’incorporen a cada estació o parada, i això s’aconsegueix a través de dades compartits mitjançant blockchain.

L’activitat de les empreses de missatgeria porta incrementant diversos anys ¿Són potencials usuaris de blockchain?

És clar. Si s’organitzen per generar un blockchain, podrien implementar sistemes de hubs perquè el repartiment d’última milla ho facin de manera conjunta, sempre que la legislació ho permeti. La clau, com en tot, és si la inversió els hi val la pena.

Llavors les grans beneficiades de blockchain són les empreses?

No, en absolut, el blockchain aplicat a la mobilitat afavoreix els ciutadans, que són els beneficiaris directes, com ara els usuaris del transport públic. Però no només obtenen un benefici econòmic, perquè ells saben que la informació que reben del blockchain no pot manipular i és la mateixa que manegen la resta dels usuaris.

Les aplicacions d’un sistema d’aquest tipus arriben al negoci de rènting De quina manera?

Mitjançant el blockchain els usuaris podran accedir a l’historial d’accidents i avaries de cada vehicle, i això a través d’un sistema completament fiable on tota la informació està validada per un sistema independent i segur.

Com creus que canviarà la mobilitat a Barcelona en els propers 10 anys?

La mobilitat a Barcelona serà molt més compartida, connectada, autònoma i verd, tot i que a el vehicle autònom encara li falta temps perquè s’incorpori com a tal als carrers de les nostres ciutats. Però a CARNET hem elaborat una assistència tècnica per a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona sobre la seva implementació.

CARNET col·labora amb l’ATM en altres àmbits?

Sí. Hem participat en el Pla de Mobilitat de l’àrea metropolitana, en concret en els apartats d’innovació.