“El paper de l’INTEXTER en el desenvolupament de la biomembrana antitumoral de Ceobitex ha estat clau”
“Som l’únic grup de recerca que ha arribat a la fase clínica amb una membrana implantable fabricada amb nanofibres”
“A INTEXTER tenim una àmplia experiència en desenvolupar nanofibres amb aplicacions biomèdiques”
La notícia que l’Hospital Sant Joan de Déu ha implantat amb èxit una biomembrana antitumoral en un pacient posa de rellevància el paper dels centres tecnològics en el desenvolupament de projectes d’R+D, en aquest cas el de l’Institut d’Investigació Tèxtil i de cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER), que porta treballant en l’apartat tecnològic del projecte des de 2010. José Antonio Tornero, un dels artífexs de l’èxit, explica com funciona el dispositiu i el protagonisme del centre en el seu desenvolupament.
Un pacient amb sarcoma de parts toves ha estat operat amb èxit a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. En la intervenció, els cirurgians li van implantar una biomembrana antitumoral la funció de la qual és assegurar que la zona de la qual s’extreu el tumor quedi lliure de cèl·lules malignes. El dispositiu allibera un fàrmac molt potent que no és soluble en l’aigua, i per tant difícil d’administrar, en zones molt localitzades, i ho fa sense provocar els efectes secundaris de les tècniques habituals, quimioteràpia i radioteràpia. Un cop complerta la seva missió, la biomembrana es degrada i desapareix de manera natural.
Com va començar la col·laboració de l’INTEXTER en aquest projecte?
El 2010 Joan Beltrán, fundador i CEO de l’empresa Cebiotex, es va posar en contacte amb nosaltres a conèixer que teníem experiència en treballar amb nanofibres. Havia començat a col·laborar amb l’Hospital Sant Joan de Déu i necessitaven un soci tecnològic per posar en marxa el seu projecte. El 2012 va crear l’empresa, que es constitueix com una spin-off de la UPC i de l’hospital, i vam començar a fer avenços i registrar les primeres patents.
Quins han estat els reptes principals tecnològics del projecte?
Han estat d’ús: per una banda, desenvolupar una tecnologia capaç de crear una matriu tridimensional, el que fa possible que el fàrmac antitumoral s’enredi entre les nanofibres. Es tracta d’una tècnica que ara mateix no existeix en el mercat. I d’altra banda, fer tot això superant els estàndards sanitaris, per obtenir l’acreditació del regulador, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS). Entre 2015 i 2019 vam desenvolupar la fase preclínica, i al començament d’aquest any vam aconseguir l’autorització per començar els assajos clínics.
Quins són els següents passos?
La membrana, en distribuir un producte quimioteràpic, es regula com un dispositiu farmacèutic, de manera que ha de passar pels requisits més alts de seguretat per poder produir-se. Hem iniciat la fase clínica 2a, provant la dosi i avaluant els efectes tòxics en 21 pacients, i després abordarem la 2b, analitzant l’eficàcia de la biomembrana. Si les superem quedarà la fase 3, en la qual es valoren els efectes secundaris minoritaris i la interacció amb altres fàrmacs.
Per què s’ha triat el sarcoma de parts toves per emprar aquesta nova tecnologia?
Per la probabilitat que el dispositiu sigui eficaç, que és molt alta, i per la possibilitat de poder mesurar els resultats més ràpidament. El fàrmac que allibera la biomembrana, el SN38, és extremadament potent en determinades línies cel·lulars tumorals, però no és soluble en aigua, de manera que no es pugui administrar per mètodes tradicionals. Potencialment, el nostre sistema es podria aplicar a diversos tipus de càncer, com els de pàncrees, còlon i mama.
Quantes persones de l’INTEXTER han participat en el projecte?
La base de la feina ha recaigut en el Laboratori de Sistemes, en el qual ens dediquem al desenvolupament d’equips de manufactura i de productes. Hem participat quatre investigadors de manera permanent, als que cal sumar altres quatre que han col·laborat puntualment i alguns més d’altres laboratoris del centre.
¿L’àmbit sanitari és important en INTEXTER?
Per descomptat. A més del que es fa en el tèxtil tradicional, treballem en un sector que s’ha convertit en transversal, aportant solucions en àrees com l’automoció, la seguretat, i per descomptat el biosanitari, a través de l’ús de fibres i nanofibres. Tenim una àmplia experiència en el desenvolupament de nanofibres amb aplicacions biomèdiques.
El perfil dels investigadors que aporta INTEXTER a aquest projecte és el d’enginyers ¿Us sentiu còmodes treballant en una àrea com la salut?
Sí. Per a un enginyer participar en un projecte d’aquest tipus, que contribueix directament a salvar vides, és molt gratificant i estimulant. De fet, som l’únic grup de recerca que ha arribat a la fase clínica amb una membrana implantable fabricada amb nanofibres, tot i que és una tecnologia que compta amb un recorregut important. I precisament les nostres habilitats com enginyers han fet possible que la part tecnològica hagi pogut donar resposta al que plantegen els bioquímics.
Avaluant el projecte en el seu conjunt ¿El paper de INTEXTER ha estat determinant?
Així ho crec. L’èxit es basa en el treball conjunt de les tres parts, la biosanitària, que aporta el Sant Joan de Déu, la de Cebiotex, que incorpora el criteri i la mecànica empresarial, i la tecnològica del nostre centre. Però sí, podem dir que el paper de l’INTEXTER en el desenvolupament de la biomembrana antitumoral ha estat clau.
Què falta perquè la membrana acabi arribant al mercat?
Hem d’acabar la fase reguladora, per a la qual necessitem recursos. En concret, 1,6 milions d’euros per a superar la fase 2a. Una part d’aquests diners els aportaran els socis de l’empresa, i es van sol·licitar algunes ajudes públiques, però es necessiten aportacions de petits inversors i donants. Per això s’ha obert una ronda de finançament, que inclou una campanya de crowdfunding ja activa a la web de Cebiotex.