Professora agregada al Departament d’Enginyeria Civil, Ambiental, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Forma part de l´Institut de Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat (UPC) i coordina el Laboratori d´Estudis Socials d´Enginyeria Civil (LESEC).
“Intentem generar metodologies i marcs d’anàlisis més inclusives per als col·lectius vulnerables en mobilitat digital”
“Als processos de renaturalització se’ls critica de vegades pel que s’anomena gentrificació verda”
“Les restauracions dunars dels sistemes platja-duna estan substituint els passeigs marítims i les regeneracions de sorra”
Es va llicenciar en Ciències Ambientals, i després d’obtenir el doctorat investiga sobre gestió del territori i l’impacte socioambiental dels projectes d’enginyeria. Per què va triar aquest tema?
A la carrera vaig tenir professors d’Economia, Sociologia i Ciència Política que em van generar l’interès pel component social de les intervencions al territori. Per això vaig fer el doctorat amb aquesta visió des de l’economia ecològica i la sociologia ambiental, estudiant aspectes com l’equitat, l’impacte social i els conflictes que sorgeixen en fer intervencions. M’interessa la percepció i la consciència ambiental de tots els agents que participen o es veuen afectats pels projectes o les polítiques territorials i ambientals, i curiosament aquest recorregut m’ha portat a la UPC, potser perquè incorporo als projectes d’enginyeria aquesta visió més social, tant la de l’usuari com la dels actors locals.
Els projectes en què treballa combinen metodologies de ciències socials, naturals i tecnològiques. La multidisciplinarietat es pot convertir en un problema en els treballs de recerca?
Aquesta combinació i col·laboració és un repte. Però en qüestions com la sostenibilitat, on no hi ha solucions òptimes, s’ha demostrat que aquesta col·laboració, imprescindible, permet apropar-se a solucions més de compromís, on la majoria dels actors hi surten guanyant, la distribució dels impactes és més equitativa i el cost ambiental menor. És difícil, però dins de la UPC, a l’Institut de Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat ens hem trobat un grup d’investigadors amb una visió afí que ens permet col·laborar en processos de transdisciplinarietat on també participa la societat de manera activa a les investigacions. També, en l’àmbit de l’urbanisme, aquest tipus de col·laboracions es donen d’una manera més natural.
El Laboratori d’Estudis Socials de l’Enginyeria Civil (LESEC) té com a un dels seus eixos de treball l’estudi de la governança i la gestió del litoral Què és el que investiguen?
La gestió del litoral ha estat la línia de recerca més constant del nostre grup. Analitzem conflictes relacionats amb qüestions com l’erosió i la pujada del nivell del mar i les actuacions que proposen les administracions per gestionar aquests riscos. Hi ha problemes d’ordre social i polític que se sumen als de tipus tècnic, i és important conèixer les percepcions i reaccions de la societat davant de les intervencions que es duen a terme al litoral. I això és clau per acompanyar els nostres col·legues de l’enginyeria marítima quan proposa solucions tecnològiques. També analitzem la governança vinculada a aquest tipus de processos, el mapa de qui és qui i com es relacionen tots els actors.
Mantenen contacte estable amb les administracions i els responsables de la gestió del litoral de Catalunya?
A la nostra feina tenim contacte amb els actors principals del sistema de planificació i gestió per poder elaborar els nostres estudis. I algunes administracions recorren a nosaltres per dur a terme aquestes anàlisis. Per exemple, l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet, una de les qüestions que hem estudiat és que els actors supralocals, com ara les diputacions, els consells comarcals o la mateixa autoritat metropolitana, podrien jugar un paper més important en la gestió del litoral, encara que no tinguin les competències, com aglutinadors i transmissors de coneixement molt potents.
Un dels termes que manegen en el seu treball és el de solucions basades en la natura. A què es refereixen?
És un concepte relativament nou promogut per organitzacions internacionals que dóna més força a algunes actuacions que ja es feien abans, com ara la renaturalització o la conservació dels ecosistemes i els serveis que ens ofereixen per fer front a reptes ambientals globals com els temporals o les inundacions. Per exemple, les restauracions dunars dels sistemes litorals, que estan substituint les passejades marítimes i l’obra dura basada en espigons o esculleres Ara es tendeix més a restaurar el perfil de platja i duna, sempre que hi hagi espai, perquè contribueixen a protegir-nos dels embats del mar i a una recuperació de la biodiversitat, a banda de millorar el paisatge i l’atractiu recreatiu de la zona. Un altre exemple de les solucions basades en la natura són les restauracions fluvials, que permeten recuperar la funció davant d’inundacions de forma natural, sense canalitzacions artificials. Això s’ha fet, per exemple, al parc fluvial del riu Besòs. I també s’apliquen aquest tipus de solucions en alguns parcs urbans o carrers de la ciutat, utilitzant sistemes de drenatge sostenible, que permeten que l’aigua s’infiltri i no hi hagi tant escorrentia superficial.
Es tracta d’imitar la natura?
Sí, però no només és això. El procés per arribar a aquest tipus de solucions és important, perquè s’hi incorpora a la societat per pensar en el problema de forma col·laborativa, buscar la resposta, aprendre, conscienciar… Per això fem enquestes de percepció, entrevistes i tallers participatius que ens permeten entendre com percep la societat tots aquests processos.
També es té en compte la perspectiva dels que obtenen benefici econòmic del litoral i als que poden afectar les intervencions?
És clar. Treballem amb tots els actors del sistema, precisament per comprendre els elements de conflicte i els punts de consens. És important que cadascú entengui la visió dels altres, i posar en marxa processos participatius que involucrin tothom. De fet, als processos de renaturalització se’ls critica de vegades per fomentar el que s’anomena la gentrificació verda. És el que es tem a la zona de les tres xemeneies de Sant Adrià, on està en discussió un pla director urbanístic. Hi ha por que una intervenció d’aquest tipus provoqui una alteració de l’statu quo i que els habitants d’aquest municipi tradicionalment de perfil obrer es vegin afectats per una especulació urbanística lligada a la millora ambiental. Per això cal apostar per enfocaments més inclusius i equitatius.
Això connecta amb un altre projecte de recerca que lidera, DIGNITY, que aborda l’estudi d’ecosistemes de mobilitat per millorar l’accessibilitat i la inclusió social. Com es pot evitar que determinats col·lectius quedin fora de la transformació digital de mobilitat?
És un problema molt incipient, però que la pandèmia ha visibilitzat. Analitzem els riscos i les oportunitats per a la societat, posant el focus en els que veuran la bretxa digital ampliada. Intentem generar metodologies i marcs d’anàlisis més inclusives per als col·lectius vulnerables en temes de mobilitat digital per qüestions de renda, edat, mobilitat reduïda, o per viure a l’entorn rural.
I quines solucions van sorgint a mesura que avancen en aquest projecte?
Sota l’enfocament del Dignity treballem a diversos nivells: usuaris, proveïdors de tecnologia i actors polítics, i l’objectiu és aconseguir un conjunt de recomanacions per a cadascú. Intentem que els que dissenyen les eines digitals per a la mobilitat apliquin metodologies que involucrin els usuaris, per exemple en el desenvolupament de les apps, amb eines de cocreació i disseny inclusiu. I amb els stakeholders generem escenaris de futur per pensar com la digitalització de la mobilitat afectarà el seu territori, i quines mesures s’haurien d’incorporar perquè siguin més inclusiva. Estem veient que l’edat i el nivell educatiu són dos dels aspectes que determinen més el risc d’exclusió digital en mobilitat.
Va presentar el projecte DIGNITY a la passada edició de l’Smart City Expo World Congress. Creu que els que lideren el desenvolupament de les tecnologies per a les smart cities tenen en compte plantejaments com el DIGNITY?
Jo vull pensar que sí. Moltes de les empreses que han provat aquestes metodologies han vist que obtenen un tipus de coneixement que els permet millorar els productes i serveis. Veuen com un valor afegit col·laborar en la millora de l’accessibilitat i la inclusió social aplicades a la digitalització de la mobilitat. I el cost d’involucrar els usuaris en el procés és més petit, és més una qüestió cultural.
I a nivell polític?
Crec que els policy makers no se’n poden quedar al marge. Si volen implementar qüestions com la T Mobilitat han de treballar en aquesta línia. El sharing, per exemple, té un nivell molt baix. De les persones a qui hem consultat només el 10% ho ha provat. I un 40% de la població no es planteja fer servir un servei de mobilitat si necessita descarregar-se una aplicació. Tot això cal tenir-ho en compte per dissenyar les polítiques públiques de mobilitat.