Dr. Miguel Ángel Mañanas i Dr. Juan José Ramos.
Gairebé un terç de les dones pateixen incontinència urinària en algun moment de la seva vida. Pot aparèixer a qualsevol edat en menor o major grau, a causa de diverses causes. Moltes dones no són conscients que pateixen una malaltia; ho normalitzen o no saben que té cura. Si no es tracta, acaba per condicionar el dia a dia i afecta la qualitat de vida en molts aspectes.
En el projecte WOMEN-UP, liderat per la UPC, estem desenvolupant una tecnologia que millori el tractament d’aquesta malaltia tan comuna. La primera recomanació en la majoria de casos d’incontinència d’esforç i mixta és l’entrenament de la musculatura del sòl pèlvic. Seguint un pla d’exercicis específics, de vegades combinats amb alguns canvis d’hàbits, es millora notablement i fins pot curar-se la incontinència. La taxa de curació és del 70%, sempre que es facin bé els exercicis. És la teràpia més barata i es pot fer a casa. No obstant això, requereix constància per part de la pacient i un pla d’exercicis personalitzat. Perquè sigui eficaç, és important que un professional adapti el pla a cada pacient i avaluï el seu progrés. Per assegurar que els exercicis es realitzen correctament s’usen dispositius i programari de biofeedback, que mitjançant una sonda vaginal amb sensors recull dades sobre les contraccions dels músculs involucrats.
Al mercat hi ha dispositius que permeten seguir un pla d’exercicis a casa i que pretenen fer-los més atractius. La majoria es componen d’una sonda vaginal connectada a un dispositiu que guia durant la sessió d’entrenament i valora l’acompliment aconseguit. Alguns incorporen jocs simples per donar-li un contingut lúdic als exercicis. Estan pensats perquè les dones s’autogestionin la seva incontinència sense haver d’acudir constantment al terapeuta, però no tenen garanties sense supervisió.
Dispositiu dissenyat en el projecte WOMEN-UP.
La solució en la qual estem treballant des WOMEN-UP integra totes les innovacions fins al moment i va més enllà, sumant biofeedback, supervisió remota i motivació per a ser més eficient i reduir en gran mesura les llistes d’espera i el cost que genera l’atenció a llarg termini. El sistema es compon de tres elements: una aplicació amb jocs per a mòbil, uns dispositius sense fils que capten les contraccions musculars que són enviades al mòbil, i una plataforma web que registra les dades i la progressió del tractament. Inclou un cinturó amb sensors per recollir l’activitat abdominal, a més de la del sòl pèlvic que recull la sonda vaginal, per poder determinar que la pacient contreu els músculs requerits per a la correcta realització dels exercicis.
Probablement el que és més atractiu per a la pacient és que en els exercicis es facin servir els anomenats “jocs seriosos”, és a dir, jocs dissenyats per a un propòsit principal diferent del de la pura diversió. L’aplicació disposa de jocs que guien la pacient durant cada sessió, li ofereix resultats en temps real i li permet contactar amb el seu terapeuta si ho necessita gràcies a la seva connexió amb la plataforma web que emmagatzema i presenta les dades. A la plataforma el terapeuta consulta la informació telemàticament per fer el seguiment i programar exercicis personalitzats.
Des de finals de 2016 fins al febrer del 2017 hem realitzat a la Unitat de Sòl Pelvià de l’Hospital Clínic un assaig tècnic amb 11 pacients en coordinació amb 10 més a Kuopio University Hospital (Finlàndia), usant el primer prototip del sistema. Les pacients declaren sentir-se molt més motivades a fer l’entrenament que abans, la qual cosa significa més possibilitats d’èxit en el tractament.
.
L’assaig clínic començarà a partir del proper mes de setembre amb un grup de 300 voluntàries amb incontinència urinària, usant el segon prototip millorat i sense cables. Hi participaran l’Hospital Clínic, l’Academic Medical Center d’Amsterdam i el Kuopio University Hospital. La crida per captar voluntàries que vulguin participar ja ha començat a través de la pàgina web www.stopui.com. Busquem 110 voluntàries a Barcelona, 110 a Amsterdam i 80 a Finlàndia, una mostra àmplia i variada que permeti tenir en compte les valoracions de pacients, metges i infermeres.
WOMEN-UP és el primer projecte d’aquesta magnitud enfocat al tractament d’aquesta malaltia i compta amb el finançament de la Comissió Europea dins del programa Horizon2020. Està en marxa des de febrer de 2015 i finalitzarà al juliol de 2018, quan serà comercialitzat per una empresa del consorci. El cost total és de 3,5 milions d’euros, dels quals la Unió Europea finança més de 3,2.
Vuit entitats de set països de la UE treballen també en el projecte: els socis espanyols UPC i Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica; l’empresa Mega Electronics Ltd i el Kuopio University Hospital de Finlàndia; l’Academic Medical Center, d’Amsterdam; l’associació mèdica European Urogynaecological Association; la universitat romanesa Babes-Bolyai University; i l’empresa suïssa YouRehab Ltd.
Dr. Miguel Ángel Mañanas, coordinador de WOMEN-UP i Dr. Juan José Ramos, coordinador científic de WOMEN-UP, investigadors del Centre de Recerca Enginyeria Biomèdica (CREB UPC)