Fa unes setmanes es va presentar a Barcelona el Clúster de Tecnologies de la Salut, que agrupa 17 organitzacions amb un volum de facturació de 650 milions d’euros i en què treballen 6.500 professionals. Entre elles, hi ha hospitals, empreses i proveïdors de tecnologia i de coneixement, un dels quals és CIT UPC, juntament amb el Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB UPC).
El nord-americà Michael Porter, de la Harvard Business School, defineix un clúster com “una agrupació d’empreses i institucions relacionades entre si, que pertanyen a un mateix sector o segment de mercat, que es troben pròximes geogràficament i que col·laboren per ser més competitives”.
Es tracta d’un concepte relativament modern de relació entre organitzacions que s’ha desenvolupat amb rapidesa. Segons l’Observatori Europeu de Clústers, el 38% dels treballadors desenvolupen la seva tasca en empreses que formen part d’algun clúster, i només en el nostre continent hi ha més de 2.000 localitzats.
La base dels clústers són les empreses, que competeixen per mercats similars. Partint d’aquesta base, què és el que les anima a associar en plataformes com els clústers? La resposta està en els avantatges i oportunitats que sorgeixen d’aquesta col·laboració, que els ajuden a ser més competitives: entre d’altres, l’accés a proveïdors i a serveis especialitzats, a socis tecnològics que aporten coneixement aplicat i / o programes de formació conjunta.
La diferència rau en com aprofita cadascuna d’aquestes empreses la seva pertinença al grup i en quina mesura li permet, a nivell particular, desenvolupar o millorar productes i serveis que li permeten guanyar en competitivitat.
Hi ha altres avantatges que reforcen la importància d’aquestes xarxes, que les converteixen en canals d’interlocució amb les administracions per col·laborar en el disseny de polítiques tecnològiques associades (com la legislació, convocatòries d’ajuts, programes de formació, etc). També els permet identificar necessitats conjuntes sobre les quals actuar, com a plataformes operatives compartides i projectes d’R+D, i es converteixen en espais des dels quals gestar aliances per accedir a projectes d’una certa envergadura, així com a nous mercats.
El Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC), al costat de diferents Centres Membres de CIT, formen part de clústers com: el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya, SECPhO, el clúster del sector d’òptica i fotònica del sud d’Europa des del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6 UPC), de la Plataforma Española de Innovación en Tecnologías Sanitarias de Fenin, del Clúster de Tecnologies de la Salut (esmentat al començament juntament amb CREB UPC), així com de la Plataforma Tecnològica de la Indústria Ferroviària Europea SHIFT ² RAIL. En tots els casos, aportem coneixement i capacitat per desenvolupar solucions integrals d’R+D, en col·laboració amb empreses i altres centres de recerca.
La col·laboració entre entitats públiques i privades al voltant de sectors concrets, en un àmbit geogràfic determinat, fa possible aquest tipus d’experiències, per a les quals es necessita una visió a mig i llarg termini, i un equilibri entre la col·laboració i la competència, que no és senzill, però que es converteix en la clau del sistema. I en la que es resumeix la filosofia dels clústers: Col·laborar per competir.
CIT UPC
Technology made real