.
Barcelona està entre les deu capitals europees considerades “hubs” (centres neuràlgics) tecnològics[1]. A més, ha estat nomenada Capital Europea de la Tecnologia el 2014[2] i ciutat més intel·ligent (“smartest city”) del món el 2015[3].
Catalunya ha estat capaç de captar un munt d’inversió privada en els darrers anys, en concret, 56% de tota la inversió estrangera a l’estat espanyol el 2015[4]. És la regió europea amb més capacitat d’inversió estrangera en R+D empresarial, amb més de 1.070 milions d’euros des del 2010 fins el 2015. A més, la despesa en innovació va créixer fins els 3.100 milions d’euros el 2014.
Tenim centres tecnològics com el Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC) que aglutinen grups de recerca interdisciplinaris amb gran coneixement i experiència en projectes col·laboratius, els quals aporten un valor molt potent a les empreses de l’entorn català. Universitats com la UPC, referents en el coneixement i que són una font inesgotable de creació d’empreses de base tecnològica, amb més de 30 spin off vives i més de 100 creades.
Tot això diu molt de l’entorn en el qual vivim: de la capacitat que tenim d’innovar[5], és a dir, de crear conceptes i tecnologies noves, els quals permeten resoldre requeriments, existents o nous, que facilitin l’entrada diferenciadora a mercats existents i l’obertura de mercats nous. I també explica l’habilitat que tenim de dur a la pràctica aquests conceptes nous creant spin offs o transferint-los a empreses existents, així com la capacitat d’atraure tecnòlegs d’alta qualitat i crear espais que ens permeten ser el centre focal a nivell mundial, mitjançant grans fires com el Mobile World Congress (MWC) o l’Smart City Expo World Congress (SCEWC).
Tot i això, voldria reflexionar al voltant de preguntes importants: està tot fet? es pot fer alguna cosa a nivell del Partenariat Públic Privat (PPP, en terminologia europea) per aconseguir que l’ecosistema creixi en quantitat i sobretot en qualitat? En definitiva, cal innovar en innovació?
Creure en les universitats i centres tecnològics catalans. És necessari que l’entorn empresarial català confiï més encara més en els grups de recerca universitaris i en els centres tecnològics catalans. Aporten coneixement punter a nivell mundial i idees innovadores diferencials que fan que l’empresa que els contracta pugui crear productes punters. Només invertint en el nostre entorn farem que el propi entorn creixi i es realimenti positivament.
Creure en les spin-off universitàries, que normalment es creen per l’existència de patents que poden tenir un recorregut industrial d’impacte. El seu creixement depèn moltes vegades de que altres empreses i administracions confiïn en les seves propostes al principi de la seva creació. És un risc, però cal assumir-lo, només així crearem un ecosistema que creu en si mateix i creix de forma sostinguda.
Augmentar la inversió pública en innovació i transferència de tecnologia. L’ecosistema català té programes orientats a posar al mercat idees provinents de grups de recerca, per exemple, els programes Llavor i Producte que convoca la Direcció General de Recerca, amb una inversió de 2,8 milions d’euros en la darrera convocatòria. Cal seguir en aquesta direcció invertint en posar idees al mercat i augmentant la inversió, fent que l’ecosistema emprenedor català cada cop creixi i formi part de la nostra cultura.
Que els fons d’inversió catalans impulsin l’ecosistema: cal que assumeixin el risc d’invertir en tecnologia; fins ara aposten poc i només si la inversió té una seguretat de guanys força immediats. Hi ha ecosistemes com el de les TIC que són inversions a mitjà termini, de 3-6 anys, on parir la idea, portar-la a pràctica a través d’una primera empreses client i fer que la prova de concepte passi a ser un producte complert requereix temps i paciència. Cal que els fons d’inversió vegin l’ecosistema com una oportunitat a mitjà/llarg termini on, el que sembrin ara ho recolliran en els propers 5-10 anys.
Crear un Partenariat Públic Privat català per donar oportunitats a les idees sorgides de les universitats. Invertir directament a les universitats, no només econòmicament sinó també en infraestructures i personal amb experiència en la creació i desenvolupament d’empreses de base tecnològica, tant localment com internacionalment. Fer que aquests ecosistemes siguin referents i miralls on els estudiants puguin veure cada dia el que es cou a la universitat i s’acostumin a conviure-hi fent pràctiques i aprenent del que és créixer com emprenedors. Cal que les grans empreses i l’Administració s’uneixin per impulsar i crear estratègies que permetin la creació d’empreses pròpies, només així podrem tenir referents internacionals en els propers 10 anys.
Dr Josep Lluís Larriba-Pey director de DAMA UPC
Artcicle publicat a El Periódico el 28 de febrer de 2017
Breu biografia
Josep Lluís Larriba-Pey és professor de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, vinculat al Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), fundador del grup de recerca DAMA-UPC i l’empresa de base tecnològica Sparsity Technologies (www.sparsity-technologies.com). Sparsity té productes basats en el coneixement que crea conjuntament amb el grup de recerca DAMA-UPC en àmbits diferents entre els que hi ha CIGO! Orientat a la logística i la mobilitat intel·ligent per la ciutat i per les empreses (www.smart-cigo.com).
[1] http://sciencebusiness.net/OurReports/ReportDetail.aspx?ReportId=1006
[2] http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-239_es.htm
[3] https://eu-smartcities.eu/content/barcelona-world%E2%80%99s-smartest-city-2015
[4] http://accio.gencat.cat/cat/empresa-ACC1O/premsa/noticies-notes-premsa/2015/151211_innovacio.jsp
[5] Crear conceptes i tecnologies noves que permeten resoldre requeriments existents o nous que facilitin l’entrada diferenciadora a mercats existents i l’obertura de mercats nous.