Segurament coneixes o has conegut alguna persona que ha patit una lesió medul·lar. Malauradament, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any a tot el món entre 250.000 i 500.000 persones pateixen un traumatisme d’aquest tipus. La lesió medul·lar comporta complicacions secundàries, com la diabetis o l’osteoporosi, implica elevats costos econòmics pel pacient, i complica la seva inclusió social i laboral. Les persones que han sofert una lesió medul·lar podrien caminar de forma autònoma si disposessin d’un exosquelet robòtic per assistir de forma externa el moviment de les cames anul·lat per la lesió. No obstant això, la majoria dels exosquelets que estan actualment al mercat tenen un cost econòmic elevat, són difícils d’operar i no estan adaptats al pacient. Això dificulta que les persones afectades els puguin adquirir, i a la pràctica només es troben en hospitals i grans centres de rehabilitació.
L’exosquelet ABLE (Assistive Biorobotic Low-cost Exoskeleton), dissenyat i desenvolupat pel Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la UPC, que pertany al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), representa un canvi de paradigma respecte a la tecnologia actual. Aquest dispositiu és més econòmic, lleuger i intuïtiu, i es personalitza a la capacitat funcional del pacient. El seu disseny parteix de suports passius, que es fabriquen a l’ortopèdia i que ja tenen la majoria de pacients, i se’ls hi afegeix només els mecanismes i sensors essencials per facilitar la recuperació funcional de la marxa. Concretament, el dispositiu està format per tres components modulars: un sistema d’actuació al genoll que fa la funció de múscul artificial, un sensor situat a la zona de la tíbia que detecta la intenció de l’usuari, i una motxilla que conté l’electrònica i una bateria.
Aquest exosquelet permetrà a les persones amb lesió medul·lar prendre un paper actiu en la seva pròpia recuperació, promovent d’aquesta manera la seva independència i un estil de vida més saludable, i estenent el procés de rehabilitació a casa del pacient. L’impacte final de la utilització d’aquesta tecnologia serà una millora de la seva qualitat de vida i una reducció significativa dels costos individuals i del sistema sanitari.
ABLE és un dels 23 projectes seleccionats que rebran finançament del programa CaixaImpulse , en la seva tercera convocatòria, i que van ser presentats el 5 de juliol al Palau Macaya de Barcelona. Cal dir també que, per la seva qualitat, aquest projecte de la UPC va ser un dels tres projectes que van rebre una menció de l’EIT Health de l’European Institute for Innovation & Technology . Es pot trobar més informació sobre el projecte i el seu equip en aquest enllaç .
El prototip actual s’ha desenvolupat en el marc de tres projectes del Pla Nacional d’R+D en els que també han participat grups de recerca de la Universitat de La Corunya i de la Universitat d’Extremadura. Fins avui, el dispositiu s’ha provat en una pacient del Complex Hospitalari Universitari de La Corunya. Els resultats obtinguts han mostrat millores en la mobilitat de la pacient, que a la vegada s’ha mostrat molt motivada amb l’ús d’aquesta tecnologia. Actualment, està previst fer assajos d’usabilitat en cinc pacients més de l’Hospital de Neurorehabilitació Institut Guttmann gràcies al finançament del programa CaixaImpulse. El Dr. Joan Vidal, cap de la Unitat de Lesió Medul·lar de l’Institut i membre de l’equip del projecte ABLE, coordinarà aquestes proves clíniques.
A més dels assajos, s’espera que el programa CaixaImpulse ajudi als investigadors del grup BIOMEC a desenvolupar el marc regulador d’aquest dispositiu mèdic, a fer un estudi de mercat, i a potenciar la divulgació i visibilitat del projecte. Tot això, per facilitar la transferència a la societat d’aquest producte desenvolupat fins ara gràcies a finançament públic per a recerca bàsica. Des del grup de recerca, valorem l’obtenció d’aquest ajut com una gran oportunitat que ens dona eines perquè prototips dissenyats al laboratori tinguin un impacte real a la societat.
Josep Maria Font Llagunes
Director del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica
Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica
Departament d’Enginyeria Mecànica, ETSEIB