Felip Fenollosa, enginyer industrial i director de CIM UPC

“La crisi del coronavirus suposa la majoria d’edat per a la impressió 3D”

“Estem col·laborant amb tres centres hospitalaris en el desenvolupament d’equipament sanitari”

“El que està passant amb la impressió 3D tindrà un efecte directe en les vocacions científiques”

Felip Fenollosa, doctor enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, ​​dirigeix ​​CIM (Computer Integrated Manufacturing) UPC, un centre tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya especialitzat en tecnologies de la producció. Part del seu treball se centra en la fabricació additiva, per a la qual es valen de la impressió en tres dimensions. Des que va començar la crisi del coronavirus, Fenollosa encapçala un equip de professionals que treballen diàriament per dissenyar, programar i produir equips com màscares i equips de ventilació mecànica per a hospitals.

Felip Fenollosa

Com i quan es posen en marxa per col·laborar amb el sistema sanitari en la crisi del coronavirus?

Quan va sorgir el brot a Llombardia ja vam saber de centres i universitats que començaven a plantejar-se el produir respiradors amb tecnologia 3D, i circulaven els primers dissenys. D’altra banda, en CIM UPC estem col·laborant des de fa anys amb hospitals i centres sanitaris en el desenvolupament d’equipament sanitari. De fet, estem coordinant un projecte d’investigació RIS3 CAT per a l’aplicació de la impressió 3D en quiròfans. De manera que quan la crisi va esclatar aquí ja estàvem preparats i llestos per coordinar-nos amb altres grups que estan treballant en aquest terreny.

Quins tipus de productes estan generant?

Estem desenvolupant elements anticontagi, com les manetes de les portes que s’obren amb l’avantbraç, mascaretes i equips de ventilació, pels que estem donant suport en col·laboració amb tercers. En concret, estem treballant en motors de fabricació digital i produint els equips validats pels hospitals. Ens organitzem en xarxa amb Parc Taulí, l’Hospital Clínic i l’Hospital del Mar, d’altra banda amb l’empresa BCN3D Technologies, que és una spin-off de CIM UPC, i amb makers que col·laboren a títol particular. A més, també col·laborem activament amb la plataforma 3DCovid19.tech, que aglutina empreses, hospitals i altres organismes de I + D que han unit esforços per mirar de fer front a la falta d’equipament sanitari.

¿I quin paper juga CIM UPC en aquesta xarxa?

En el tema dels respiradors treballem en quatre nivells: assistència al disseny, programació, fabricació i normativa. En algun dels dissenys ens estem encarregant de derivacions, per exemple, possibilitant connexions entre tubs perquè un respirador doni servei a diversos pacients.

Quantes persones de CIM UPC estan involucrades en aquesta iniciativa? ¿I amb quins equips compten?

Al centre treballem de forma habitual 50 persones, i en aquesta iniciativa estem uns 10. Disposem d’equips industrials a la nostra seu, en concret tres grans dimensions. I també ens valem dels de tercers, com la granja de 63 impressores de BCN3D Technologies, la nostra spin-off.

Com són aquests equips industrials de centre?

Tenen una gran dimensió que permet treballar per a la indústria. Ara mateix estem produint components dels respiradors amb una màquina de tecnologia SLS (Selective Laser Sintering) amb una capacitat de cubà de 55x55x50 centímetres. Fem servir materials d’alta qualitat i un procés industrial amb certificació ISO 9001: 2015 que permet obtenir components de molta més fiabilitat que els que s’obtenen amb impressores de sobretaula. En concret fabriquem les peces dels respiradors que necessiten els centres hospitalaris.

En el cas de les mascaretes i les manetes també s’encarreguen de la producció?

Aquí el que fem és crear els dissenys i alliberar-los, de manera que els que tinguin impressores puguin elaborar-les. Estem connectats a la xarxa de fabricadors de Barcelona i les comunitats de makers, que posen la seva capacitat a disposició d’aquest tipus de productes.

Quin és el principal repte que s’estan trobant?

L’organització es complica. Hem d’adaptar la forma de treball ordenada i amb fases molt definides a un model on col·laboren professionals i voluntaris. La clau és que la gestió de tot el procés no ofegui l’efectivitat i la utilitat del que fem. Per això ens involucrem en la plataforma 3DCovid19.tech des de la seva creació, on hem organitzat capacitats i demandes.

I quina és la major fortalesa de la impressió 3D en una situació com aquesta?

El pas directe de la pantalla a la realitat. Aquí ens saltem la fase de dotar el disseny dels utillatges necessaris per a produir. La impressió 3D té una gran agilitat. Busques una solució, la proves, i si no has encertat no passa res, perquè té la capacitat de corregir sobre la marxa. I la xarxa que hem creat de contactes i capacitats, flexible, i que treballa amb innovació oberta. A més, nosaltres ja estem acostumats a fer servir aquesta tecnologia per a la fabricació de productes definitius i no només prototips, amb la qual cosa tenim el know-how necessari per definir els materials i processos necessaris.

Tornem a l’organització de tot això. Com ho fan?

No pensem en organitzacions jeràrquiques sinó en organitzacions totalment planes, estructurades per projectes que treballen de manera coordinada i independentment: Mascaretes per a un hospital, viseres per a un altre, d’altra banda, els respiradors … Hi ha qui assumeix més protagonisme per l’experiència i els contactes, i la xarxa funciona de manera flexible, però orientada a resultats. No té res a veure amb els models tradicionals d’empreses del segle XX.

Però per fer servir les màquines d’CIM UPC han de desplaçar-se a el centre …

Sí, i en una situació de confinament. Però el rectorat ens ha facilitat l’accés. Ens hem coordinat amb l’equip de manteniment de la universitat per assegurar alguna cosa clau com és el subministrament elèctric, que pot acabar amb els treballs que produïm si es talla el corrent. I hem viscut algunes situacions emotives, com el rebre l’aplaudiment del personal de neteja mentre imprimim les peces dels respiradors.

CIM UPC treballa habitualment sota demanda, amb models molt sòlids i planificats. Aquest és el projecte més complex en què ha treballat CIM?

A nivell de centre, per descomptat. Tenim una part de formació sobre producció avançada que estem tractant de reconvertir-la a sistema online, però no és senzill. I des del punt de vista tecnològic, en el nostre dia a dia ens enfrontem amb reptes importants. Quan passi tot això, el nostre equip de I + D + I reprendrà un projecte en l’àmbit de la bioenginyeria per fabricar una impressora 3D especial que té uns requeriments molt grans i d’alta dificultat, però la confidencialitat m’impedeix donar més detalls.

En el relacionat amb la crisi del coronavirus, treballen amb pressupostos?

De moment estem comptabilitzant els costos, però sense limitar-los: la situació així ho requereix. Ara mateix els nostres ingressos han quedat interromputs, i per això estem intentant fomentar el mecenatge.

La resposta de CIM UPC i d’altres entitats posant la impressió 3D a el servei de la crisi sanitària pot suposar la majoria d’edat d’aquesta tecnologia?

Així ho crec. Pel que fa a la projecció social de la tecnologia, la crisi del coronavirus suposa la majoria d’edat per a la impressió 3D. Per a nosaltres com a centre de la UPC és molt important, perquè part de la nostra missió és generar interès per aquest tipus de formació, i crec que el que està passant amb la impressió 3D tindrà un efecte directe en les vocacions científiques, i això també és clau per a les empreses.

Des del punt de vista de la fabricació additiva; Quines lliçons es poden extreure del que està passant?

Diverses coses. La primera és que això ens ha de fer més humils. I també la col·laboració entre diferents centres tecnològics, que seria bo que es mantingués en el futur.

D’altra banda, cal accelerar l’adopció d’aquest tipus de tecnologies com una opció vàlida i necessària a nivell d’homologació de certs productes sanitaris. A dia d’avui, aquest està sent el gran escull a salvar per part d’empreses, centres de I + D i hospitals per poder proveir de les solucions que estem proposant sense risc per a cap de les parts i, sobretot, sense risc per al pacient.

I què pot aprendre la indústria tradicional d’aquesta experiència?

Aquesta situació reforça una cosa que ja s’estava apuntant des de fa anys: el perfil d’empreses que venen a CIM UPC perquè els ajudem a innovar i canviar la seva forma de dissenyar i fabricar està canviant. Cada vegada venen més spin-offs i empreses petites amb nous dissenys, producció reduïda però molt especialitzada, molt dinàmiques i capaces de col·laborar amb tercers. Són indústries líquides el creixement crec que es va a accelerar.

10 Visitas totales: 2 Visitas hoy:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *