Dones, ciència i tecnologia: una “carrera” de fons…

Actualment, homes i dones tenim accés a la formació universitària en aparent paritat. Però només és això: aparent. Els percentatges globals d’homes i dones que trobem a la universitat són un reflex de la societat, però hi ha àmbits en els quals aquesta “paritat” queda lluny de ser realitat. Així, titulacions de l’àmbit humanístic, social o sanitari, presenten, des de la dècada dels 90, percentatges superiors de dones que d’homes, arribant a l’extrem d’identificar àmbits de formació majoritàriament feminitzats (educació Quan aquest àmbit científic comença a tenir caire tecnològic, és quan identifiquem la “caiguda” del gènere femení,infantil, educació primària, infermeria…).

nuria_salan_img

Ara bé, a mesura que ens apropem a l’àmbit de ciències, els percentatges es posicionen més en el 50/50 tot i que, per exemple, el de dones investigadores a temps complet arriba només a un 39,1% i la situació s’inverteix respecte del que trobaríem a titulacions com magisteri o infermeria.

 

En aquests moments, podem trobar les quatre universitats politècniques que hi ha a Espanya (Universidad Politécnica de Madrid, Universidad Politécnica de Cartagena, Universitat Politècnica de Valencia i Universitat Politècnica de Catalunya) i totes quatre tenen en comú que la totalitat de les seves titulacions són de l’àmbit científic-tècnic o tecnològic . I també totes quatre tenen en comú que el percentatge de dones a les seves aules no supera el 30%.

Aquestes últimes xifres es corresponen amb les que es registren en el sector empresarial: només el 12% dels ocupats en sectors industrials intensius en coneixement són dones.

Davant la millora evident de la presència femenina en el conjunt de la universitat i en la carrera investigadora, el percentatge de dones en carreres tècniques, i conseqüentment en les empreses de sectors tecnològics no milloren.

Pioneres

Les primeres escoles d’enginyeria a Catalunya van trigar més de 65 anys, des dels seus inicis, en tenir una dona a les seves aules. Un panorama similar al del conjunt de l‘Estat.

Era l’any 1923 quan dues noies van accedir, per primera vegada, als estudis d’enginyeria, a Madrid. Només una d’elles, la Pilar Careaga (1908-1993), va finalitzar els estudis, i va esdevenir la primer dona titulada en enginyeria del territori. Mai va exercir com a tal, si bé sempre va mostrar-se satisfeta d’haver assolit la seva formació.

Anys després, la Isabel de Portugal Trabal (1924-2014) va titular-se a Barcelona, on era l’única dona d’un grup de 35 alumnes. Va ser la primera dona Doctora en Enginyeria Industrial i va rebre la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional.

Abans de 1980, entre tots els centres universitaris als quals s’impartien titulacions tecnològiques (enginyeria, arquitectura, informàtica o telecomunicacions), es van titular 631 dones, d’un total de més de 35.000 estudiants.

Tal i com passa en àmbits on la desigualtat és manifesta, hi ha hagut pioneres que amb la seva feina i la seva determinació, superant apriorismes i en alguns casos la manifesta animadversió d’alguns homes, van obrir el camí.

És el cas de Hedy Lamarr, que va inventar un sistema que va permetre desenvolupar les comunicacions inalàmbriques (wifi, bluetooth) i l’actual GPS. Era inventora però se la recorda per la seva faceta d’actriu.

Stephanie Kwolek treballava a DuPont quan va inventar la fibra Kevlar, component essencial per a les armilles antibales. Va guanyar la Medalla Nacional de Tecnologia a 1996, però mai ha estat proposada per a un Nobel, tot i que el seu invent ha salvat moltíssimes vides.

Josephine Cochrane, neta de l’inventor del vaixell de vapor, va inventar el rentavaixelles. “ja que ningú inventa res per rentar els plats, ho faré jo!”

Beulah Louise Henry, coneguda com Sra. Edison, va inventar la primera fotocopiadora. Va patentar més de 50 invents però el seu nom no apareix als llibres de text.

Mary Anderson va obtenir, a 1903, la propietat del registre d’un invent que permetia netejar el gebre del parabrises de la seva furgoneta. Actualment milions de vehicles utilitzen el seu invent.

A Espanya les patents presentades per dones, inicialment estaven relacionades amb l’àmbit domèstic. Així, la Fermina Orduña va patentar un carret per venda ambulant de llet i la Candelària Pérez va patentar un moble “multifunció” que combinava llit amb tauleta de nit, tocador i escriptori. L’Èlia Garci-Lara Català, que va patentar un safareig mecànic que classificava la roba per al seu rentat diferenciat.

Va ser una dona espanyola, l’Ángela Ruiz Robles, la inventora del “l’enciclopèdia mecànica”, que es pot considerar com el precursor de l’ebook.

Els seus noms sovint han quedat “amagats” darrera la generalitat de “això ho va fer una dona”. Sense nom ni cognoms. Sense reconeixement. Sense visibilitat, ni tant sols amb potents cercadors com seria “google”, trobarem que la seva existència ha quedat molt diluïda davant les fites assolides per homes “equivalents”.

La visibilitat i el reconeixement

Aquest “rescat” de noms i dades, vol ser un intent de restablir aquesta baixa (sovint nul·la) visibilitat que ha perseguit històricament les dones de ciència i tecnologia. I aquesta baixa visibilitat podem relacionar-la de manera “directa” amb la realitat de que, actualment, semblem estar lluny d’un necessari apropament de les dones a titulacions tecnològiques.

No té sentit que en àmbits on les dones demostren una capacitat i una predisposició manifesta, avalades per resultats excel·lents i currículums brillants, el sistema contribueixi a que prevalgui una desigualtat que penalitza al conjunt del sistema.

Per això cal donar-li valor i visibilitat a la nostra feina i als seus resultats, però no com una raresa o una excentricitat, sinó com la contribució a superar un dels oprobis menys coneguts de la desigualtat de gènere.

Fer-ho avui, a través d’un escrit com aquest, és també una contribució a aquesta lluita i un reconeixement explícit a les dones que desenvolupen la seva tasca en la ciència i la tecnologia.

Dra. Núria Salán

Investigadora del Centre d’Integritat Estructural, Fiabilitat i Micromecànica dels Materials (CIEFMA UPC), i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia

111 Visitas totales: 1 Visitas hoy:

Un pensament a “Dones, ciència i tecnologia: una “carrera” de fons…

  1. Recursivos

    Cal seguir treballar de valent per aconseguir una paritat del 50/50 en l’àmbit tecnològic. Cada vegada veig més dones interessades en la programació i el disseny 3D, per exemple. Sobre l’àmbit científic, em pensava que estaria més equiparat, però veig que no. En càrrecs directius sí que és realment dramàtic. Quan va ser la darrera vegada que el govern va tenir una presidenta? És una cosa que no ha passat mai, encara.

    Respon

Respon a Recursivos Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *