Arxiu mensual: Juny de 2020

Enric Carrera, doctor en Enginyeria Tèxtil i director de l’Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER UPC)

“Cal apostar per les mascaretes reutilitzables”

“La crisi de la COVID-19 ens recorda la importància d’invertir en R+D”

“L’aposta pels tèxtils tècnics surt reforçada d’aquesta situació”

La crisi de la COVID-19 ha deixat al descobert les mancances de país en matèria tèxtil, però superada la fase crítica de garantir els subministraments sanitaris a curt termini, el professor i investigador Enric Carrera creu que s’obre un nou temps per a les empreses del sector, moltes de les quals estan readaptant els seus processos de producció per fabricar tèxtils higiènics i sanitaris. INTEXTER, el centre de la Universitat Politècnica de Catalunya que dirigeix, porta des de 1964 cooperant amb el sector en el desenvolupament de productes tèxtils, prototips i en la gestió ambiental, entre altres activitats.

Enric Carrera

Com ha canviat l’activitat de INTEXTER amb la COVID-19?

Ens ha afectat el no poder accedir als laboratoris. Els projectes d’investigació anteriors s’han minimitzat, i bàsicament el que hem fet és una feina relacionada amb la informació que no necessita la presència al centre ni treball experimental, com la redacció d’articles científics. D’altra banda, moltes empreses tèxtils que no es dedicaven als productes tèxtils sanitaris estan veient l’oportunitat de reorientar la seva producció, i moltes estan contactant amb nosaltres per demanar informació sobre la normativa que exigeixen aquest tipus de productes, sobretot les normes d’assaig. Ara mateix més de la meitat de la nostra activitat està relacionada amb la COVID-19, i en l’àmbit de consultes al 90%.

Què és el que necessiten tenir en compte les empreses per fabricar productes d’higiene sanitària?

Ens consulten sobre les fibres que poden emprar, tipus de teixits, fils adequats, tractaments d’acabat, sobre la normativa aplicable, i qüestions concretes per obtenir els resultats necessaris en el seu procés de fabricació i complir amb la normativa.

Abans de la pandèmia INTEXTER treballava en projectes de tèxtils sanitaris?

Sí. De fet, fa temps vam desenvolupar una tècnica que es diu electro filatura per fabricar nanofibres destinades a l’obtenció d’apòsits per a ús sanitari, que va donar lloc a la creació d’una spin-off entre la UPC i l’Hospital Sant Joan de Déu. Amb aquests apòsits porten incorporats fàrmacs que inhibeixen l’expansió del càncer en les ferides que es produeixen en les operacions quirúrgiques. I també hem treballat en l’aplicació de microcàpsules sobre teixits capaços d’alliberar fàrmacs o productes de cosmètica sobre la pell.

Les empreses de l’entorn de INTEXTER s’estan adaptant a la fabricació de tèxtils sanitaris?

Ho estan fent, i algunes amb èxit, però no és senzill. La fabricació d’un producte és el resultat d’una investigació prèvia, i això no es fa de la nit al dia. Hem detectat una certa manca de coneixement de la dinàmica dels processos de desenvolupament.

De quina manera els ajuda INTEXTER en aquest procés?

Els orientem pel que fa a materials, gruixos de fil, densitats … En el cas de les mascaretes ens enfrontem a un producte que necessita d’una capacitat de filtració i d’unes propietats que no poden improvisar-se.

D’on reben les peticions d’ajuda?

Sobretot d’empreses catalanes, però també de tot Espanya, i no només d’empreses. Ens consulten també hospitals que busquen proveïdors.

¿Les mascaretes han vingut per quedar-se?

Això sembla, però als enginyers tèxtils no ens correspon decidir al seu ús, nosaltres busquem la forma de producció i el disseny més adequat d’acord amb les directrius sanitàries. Però és evident que si durant els pròxims mesos hem de dur-les, l’única solució és la mascareta higiènica reutilitzable, que pot ser de teixit punt o de calada. Les mascaretes quirúrgiques, les que porta el personal sanitari, estan elaborades amb el que s’anomena no teixit: làmines produïdes per escabellament de fibres.

INTEXTER està col·laborant amb el Departament de Salut de la Generalitat. En què els ajuden?

Al principi de la pandèmia, quan davant la falta de mascaretes en el mercat va portar a molta gent a fabricar els seus propis dispositius a casa, els assessorem en certes recomanacions, com ara el que s’evités fer servir cotó en la seva confecció. Ajudem a identificar les característiques dels teixits, i sobretot en deixar clar el que no s’havia de fer.

Què cal tenir en compte a l’hora d’adquirir mascaretes en el mercat?

Comprovar que el teixit amb el qual estan fetes està certificat per un laboratori reconegut per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) per a realitzar assajos de compliment de la norma UNE 0065-2020. Han de reunir dues característiques bàsiques: Que l’eficàcia de protecció bacteriana sigui superior a 90 %, i que la respirabilitat sigui inferior a 60 (Pa/cm2). El Ministeri d’Indústria Comerç i Turisme, ha fet pública la llista dels teixits que compleixen amb i aquests requisits i el nom de les empreses que els fabriquen.

La clau llavors són els materials?

Es tracta d’elaborar un teixit que protegeixi a nivell bacterià i que permeti respirar. El problema és que a Espanya només hi ha un laboratori que pot homologar els teixits, AITEX. I això posa de manifest un problema greu com és la debilitat estructural que tenim com a país, és un desastre, perquè s’ha creat un coll d’ampolla que impedeix que empreses que volen fabricar aquests productes puguin fer-ho per manca de capacitat suficient per a realitzar assajos certificats.

INTEXTER ha publicat una web amb informació actualitzada sobre COVID i tèxtil. Com està funcionant?

Ho hem fet per donar resposta a les moltes consultes que ens arriben, que sovint tenen a veure amb el mateix. El web reuneix tot el publicat al BOE, les normes UNE, normativa d’altres països com els EUA, França i Gran Bretanya. També es recullen publicacions científiques sobre la permanència de la COVID en teixits i la desinfecció de peces, per exemple. L’actualitzem setmanalment i està funcionant molt bé.

Desenvolupen accions de formació sobre COVID i tèxtil?

Sí, el 27 de maig hem impartit un webinar que forma part d’un projecte de cooperació en el que participem nosaltres com la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa, la Mútua de Terrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa, l’Escola d’infermeria de Terrassa i el clúster català dels tèxtils d’ús tècnic (AEI tèxtils). En el seminari vam oferir formació a 80 empreses sobre materials, normatives, assajos i reutilització. I tenim previst dur a terme diversos més.

Les mascaretes d’un sol ús tenen el problema dels residus a curt termini. Hauria de fomentar la fabricació i l’ús de les reutilitzables?

Si pensem que a Espanya hi ha 47 milions d’habitants i cada mascareta s’usa unes dues vegades a la setmana abans de rebutjar-la, necessitem 94 milions d’elles cada set dies. Això suposa 270 tones de residu a la setmana una quantitat impressionant. Cal apostar per mascaretes reutilitzables, que es puguin rentar, i que la seva vida útil estigui en 30, 40 o 50 rentades. És l’única via des del punt de vista de la sostenibilitat, però també d’estalvi en matèries primeres i en el pressupost familiar. El repte està en aconseguir un tipus de teixit i acabat químic que allargui la seva vida el més possible.

INTEXTER pot col·laborar amb les empreses en el desenvolupament de mascaretes reutilitzables?

Sí. Coneixem els criteris generals, però cal assajar, i per això disposem de plantes pilot en les quals provar els teixits i el tractament químic. Una de les nostres avantatges és que, a més de les funcions de laboratori, tenim la capacitat de produir prototips a escala que permeten fer aquest tipus d’estudis previs.

En quins altres projectes relacionats amb la COVID-19 estan treballant ara?

Estem investigant un sistema de purificació d’aire desenvolupat per una empresa catalana per desinfectar teixits de virus. És un tema important per la inquietud del comerç de tèxtils respecte a que els clients puguin provar-se la roba amb seguretat.

Està notant una reactivació del sector tèxtil arran de la crisi de la COVID-19?

Sí, això ja està succeint. A tot Europa més de la meitat de la producció és de tèxtils tècnics, destinats a la salut, l’habitatge, l’automoció … etc. Això requereix més tecnologia i de mà d’obra qualificada, entre altres enginyers, però deixa un marge molt més gran que la indumentària. I la crisi de la COVID no farà sinó accelerar aquest procés. L’aposta pels tèxtils tècnics surt reforçada d’aquesta situació.

Pot ser una oportunitat perquè les empreses siguin més competitives a través de la innovació?

El que no hi ha dubte és que estem davant d’una oportunitat per al sector tèxtil nacional. La crisi de la COVID-19 ens recorda la importància d’invertir en R+D. Requerim de centres tecnològics i universitats que donin suport a les empreses, també en sector tèxtil.

S’han de prendre mesures per no dependre d’altres països en el disseny i producció de tèxtils higiènics i sanitaris?

Sobretot a Espanya i Catalunya. En els últims 15 o 20 anys hi ha hagut un desistiment del suport del sector industrial productiu. En concret del tèxtil, que tenia mala imatge, es pensava que no era la indústria del futur, però s’ha vist que és bàsic que hi hagi una producció local per garantir el subministrament. No podem dependre de subministraments externs i llunyans.

I creu que es pot produir un major interès pels estudis universitaris tèxtils?

Ja ho estem veient. Ara estem veient la importància del sector, i des de fa quatre o cinc anys s’aprecia un repunt en les matrícules a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la UPC, gràcies també al suport del sector industrial tèxtil a través d’un programa de beques.