Arxiu mensual: Novembre de 2013

Avantatges de la Innovació col·laborativa Universitat – Empresa

En les últimes dècades s’han encunyat noves derivades sobre la innovació, que fan referència a la necessitat d’estendre els processos que aporten valor, a través de nous productes i serveis . Davant del model tradicional de sistemes estancs i poc participatius, on els acords es miren amb recel i la por a la deslleialtat pesa més que les possibilitats d’associar-se, al segle XXI s’ha imposat la innovació col·laborativa, en la qual els agents del sistema (empreses, universitats, centres tecnològics, organismes públics d’investigació, parcs científics, clústers …) sumen esforços per desenvolupar projectes més ambiciosos, més complexos i competitius, en els quals se sumen les capacitats i es multiplica el valor.

La innovació és complexa, però del seu èxit depèn, en molts casos, el futur de les empreses, a mitjà i llarg termini. És cara, perquè les inversions requereixen de personal altament qualificat i d’equips costosos, l’ús i l’optimització requereix especials destreses. És a llarg termini, perquè necessita temps per oferir resultats fiables i provats. I és incerta, ja que per la pròpia naturalesa del procés, no sempre culmina en èxit.

Amb aquests arguments, es podria pensar que la innovació només està destinada a les grans corporacions, capaces de crear, gestionar i finançar departaments d’R + D propis. Però, afortunadament, no és així.

Totes les organitzacions tenen la necessitat de millorar constantment per desenvolupar nous productes, oferir millors serveis i organitzar, de manera més eficient, els processos de producció i distribució. I per això, cada vegada amb més freqüència, recorren a socis com els centres tecnològics, que a Espanya estan organitzats al voltant de Fedit i a nivell europeu d’EARTO.

La col·laboració amb aquests centres permet a les empreses encarregar projectes a mida, dissenyats per cobrir les seves necessitats específiques, beneficiant-se del coneixement i de l’experiència de personal expert i qualificat, i accedint a equipaments que no es podrien permetre per si mateixes.

En el cas d’organitzacions com el Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC), que agrupa 18 centres punters en investigació i transferència de tecnologia de la UPC, amb més de 370 investigadors, l’oferta és multidisciplinària, i prové del coneixement i dels resultats generats en la investigació universitària, la qual cosa permet abordar reptes tecnològics complexos, des de plantejaments transversals, en els quals diferents tecnologies són complementàries.

D’aquesta manera, les empreses van als centres tecnològics amb necessitats diverses, com l’anàlisi o disseny de nous materials, la millora de dispositius que ja existeixen o el desenvolupament d’altres nous, modificacions en l’ús d’equipament amb el qual treballen, proves per a determinats productes o part d’ells en situacions especials… Millorar el que fan, i fer-ho de manera fiable, personalitzada, segura i econòmicament ajustada.

Es poden exposar molts més exemples dels que podem imaginar. Des de solucions per start-ups en fases inicials a Pimes que volen créixer i assumir nous reptes, o consorcis de diverses empreses que s’uneixen per abordar projectes de gran envergadura.

Als beneficis propis d’una aliança d’aquest tipus, circumscrita a accions concretes, s’uneixen altres derivats del fet que aquesta relació es prolongui més enllà del curt termini. Per citar alguns dels més importants:

  • L’accés a coneixement tecnològic diferencial.
  • La relació preferencial amb xarxes nacionals i internacionals expertes en innovació, i la participació prioritària en convocatòries de finançament públic.
  • La millora de la imatge i del perfil innovador de la marca.
  • La resposta a necessitats de compromís social i ètic, a través de programes de Responsabilitat Social Corporativa.

I per completar els avantatges, convé recordar les deduccions fiscals, per exemple, en l’Impost de Societats per a les activitats d’R+D, que arriben fins al 25% de les despeses relatives a col·laboracions externes, com les que es desenvolupen amb els centres tecnològics.

El procés, a partir d’un escenari complex, i a través de l’oportunitat de col·laborar amb socis tecnològics de referència, pot resumir-se en la saviesa d’un proverbi africà, que encaixa perfectament amb la filosofia i els valors de la innovació col·laborativa: “Si vols arribar ràpid, camina sol. Si vols arribar lluny, camina en grup”.