Arxiu mensual: Setembre de 2013

La mesura de totes les coses

Fa 10 anys l’historiador i escriptor nord-americà Ken Alder va publicar La mesura de totes les coses. Es tracta de l’aventura novel·lada dels científics que, en plena Revolució Francesa, van oferir al món una de les convencions més celebrades i útils: la longitud del metre a partir de la mesura del meridià 0.

Més enllà de les peripècies i penalitats de tots dos investigadors, que estan excepcionalment reflectides en el documental de la cadena ARTE Un mètre pour mesurer li monde (en francès), aquesta història serveix per posar l’accent en la necessitat d’arribar a acords globals en matèria de medició, d’organització, i d’avaluació de productes i serveis que es fan servir de manera recurrent en les societats modernes, i de la internacionalització i gestió supraestatal fa possible la globalització.

Fa poc més d’un mes l’Oficina d’Anàlisi Econòmica dels Estats Units va anunciar, juntament amb altres mesures dissenyades per recalcular el PIB del país de manera més eficient, que les activitats d’R+D passessin a computar en aquesta anàlisi com a inversió en lloc de com a despesa.

Es tracta d’una iniciativa que està en la línia del que ja han fet altres països com Austràlia i Canadà, i s’espera que la mesura s’estengui a Europa el 2014 seguint les recomanacions de les Nacions Unides.

La importància d’aquest acord caldrà valorar-la amb el temps, però la seva sola adopció suposa un reconeixement a les polítiques de desenvolupament de la innovació a nivell mundial, pel pes dels Estats Units en aquesta activitat i la seva ascendent sobre la resta de nacions industrialitzades.

Aquest acord és un estímul cap al canvi cultural que molts investigadors , gestors i empresaris reclamen, necessari per desenvolupar un model productiu que posi l’accent en la innovació, en detriment d’altres paràmetres que tenen un doble tall, com ara el preu.

Molts testimonis reclamen veure la innovació com una inversió, no com una despesa, ja que els països que més recerca fan són els que obtenen millors resultats. En aquest sentit, l’acord dels Estats Units és un senyal inequívoc de cap a on vol dirigir la primera potència del món, també en matèria de recerca i desenvolupament.

La innovació s’apareix llavors com una necessitat, i al mateix temps com una oportunitat de resoldre problemes estructurals que llasten l’economia i retarden el creixement. Es tracta de canviar el concepte de despesa per inversió per a una activitat que moltes organitzacions, públiques i privades, segueixen veient amb recel: modificar la mida d’un concepte clau, i fer-ho enmig d’alguna cosa semblant a una revolució.

Potser d’aquí a 200 anys algú escrigui la novel·la.