Andreas Sumper, investigador de CITCEA UPC.
Sense gaire soroll, el 2009 es va inventar una de les tecnologies probablement més impactants d’aquest segle. Un tal Satoshi Nakamoto, l’inventor del Bitcoin, el nom és molt possiblement un pseudònim, estava intentant resoldre un problema molt conegut de les monedes cibernètiques. Una moneda cibernètica és bàsicament un codi digital que s’emmagatzema en un ordinador. Com podem evitar que es gasti la mateixa moneda diverses vegades? La solució del problema és simple i alhora genial. Nakamoto va proposar que totes transaccions fossin públiques. Sent públiques, tothom podria comprovar si la moneda virtual s’havia gastat ja o no. Per a això, va idear un sistema en el qual s’ajunten diverses transaccions en blocs i aquests blocs s’escriuen en una cadena. En anglès, la cadena de blocs es denomina “blockchain”.
Resolt aquest problema, ens trobem amb el segon: com vigilem que només blocs amb transaccions vàlides es puguin escriure al blockchain? La resposta és tan genial com senzilla. Nakamoto va proposar que fos una xarxa d’ordinadors totalment descentralitzada. A través d’un algoritme que funciona com una loteria en funció de la potència de càlcul, només un únic ordinador (node) escriu al blockchain el bloc de les últimes transaccions. I la resta de nodes accepten o no el bloc seguint el criteri que només pot contenir blocs vàlids. El node que aconsegueix escriure el bloc en la cadena rep una recompensa en la mateixa cibermoneda. Aquesta proposta resol molt elegantment el problema de la confiança entre actors que no es coneixen.
Ja tothom coneix la moneda cibernètica Bitcoin; la seva manera de funcionar és estable i no ha patit cap problema greu de seguretat. De fet, comença a ser acceptada en molts llocs i el seu funcionament és la base per a altres monedes virtuals.
Però, quin impacte tindrà aquesta tecnologia? es pot traslladar a altres aplicacions? El sector financer ha estat el primer que li ha parat atenció. Per descomptat, en un primer moment hi va haver molt escepticisme sobre aquest tipus de moneda, però la nova tecnologia ofereix un avantatge molt important: funciona sense confiança. No cal tenir una entitat centralitzada que controli el sistema. Aquest concepte l’han començat a aplicar les pròpies firmes financeres per validar transaccions entre elles.
La capacitat de treballar sense cap entitat centralitzada i consultar el blockchain resulta també molt interessant per a altres camps d’aplicació. La primera aplicació no financera ha estat el registre de noms de dominis web. Amb aquesta aplicació es poden registrar dominis evitant conflictes, ja que es documenta a qui pertany el domini en el blockchain. I aquest és inalterable, ja que és improbable que un hacker pugui modificar-lo.
Per tant, les característiques més importants són la inalterabilitat de les dades i la seva característica de no necessitar una entitat central.
Les aplicacions poden ser moltes. Una d’elles, i molt important, és el registre i la documentació segura d’informació perquè no sigui alterada posteriorment. Exemples d’això són el registre de propietats, de drets d’autor, certificats, títols, etc.
També el sector energètic intenta aprofitar-se d’aquesta tecnologia. En els últims anys, l’energia s’ha convertit en un negoci cada vegada més descentralitzat. Les energies fotovoltaica i eòlica han baixat costos de manera tan dràstica que ara són competitives amb la resta de les tecnologies generadores. Com que els recursos renovables estan repartits pel territori, també els generadors estan distribuïts pel mateix. La nova generació elèctrica prové de milers de petits generadors que alimenten càrregues a nivell local a través de les xarxes de distribució. Com a conseqüència lògica, es planteja també una infraestructura descentralitzada, que funcioni plug-and-play i que sigui escalable. La tecnologia blockchain podria donar resposta a aquests requisits. Per definició, blockchain és un protocol descentralitzat que col·lecciona dades de forma segura i inalterable. D’altra banda, la facilitat d’instal·lar i fer funcionar el blockchain facilita una barrera d’entrada molt baixa per connectar nous usuaris.
Les aplicacions en el sector energètic són moltes. Des de la recol·lecció i emmagatzematge de dades transparent, l’intercanvi transparent de certificats de generació i el pagament d’electricitat amb moneda cibernètica, fins al control de fluxos energètics mitjançant un sistema totalment descentralitzat usant blockchain.
La revolució del blockchain ha començat a canviar les nostres vides. En els propers anys veurem una gran varietat d’aplicacions que aplicaran aquesta tecnologia i el seu impacte serà molt gran, com ho serà en el sector energètic, ja que propiciarà un canvi profund de l’estructura del sector. Els temps estan canviant.
Andreas Sumper és Analista d’energia digital i Professor i investigador de CITCEA UPC
Article aparegut el 16 de març de 2017 a info PLC++