Archivo por meses: diciembre 2015

How does technology transfer work?

Larriba

Dr Josep Lluís Larriba-Pey, director of Dama Management Group (DAMA UPC)

Knowledge and technology transfer from universities to companies is increasingly valued, and can be achieved by creating technology-based spin-offs from knowledge generated in the university, by obtaining patents and selling them to interested companies, or by selling specialists’ time to companies that want to innovate. The first two modes draw on knowledge funded by university resources (lecturers or research grantholders) or public funds (grants or projects); the third relies on private financing. Therefore, the first two generate knowledge that belongs to the university, whilst the third produces knowledge that mainly belongs to the company that paid for the research. The first two produce knowledge that is published (in scientific papers and patents) and recognized via different channels.

The third mode, in which a company contracts a university to generate knowledge, does not normally lead to publications, and the knowledge generated is generally a trade secret. This kind of knowledge rarely generates scientific papers and the associated recognition of researchers. However, as in other modes of knowledge transfer, the relationship brings several benefits to the university. First, the know-how gained by contracted lecturers or researchers strengthens the university. Second, if the company is satisfied with the work, the relationship with the university is likely to continue. Third, the research work enhances the research group’s curriculum and increases confidence in it, which may help it to forge relationships with other companies. Finally, the university receives income from this activity.

Several aspects of the aforementioned benefits should be highlighted. University members who are hired by companies gain knowledge through projects; this knowledge then forms part of the university’s value and potential. However, if no new contracts are forthcoming, these specialists may end up leaving (often to other countries), and their know-how will be lost forever, and not necessarily to the benefit of any companies in the country that has invested in their training. This was seen during the recession: the number of research group contracts dropped, which led to undercapitalization of knowledge and its resulting negative impact on the country.

The government should find ways to create job stability for those who have and generate knowledge, as knowledge strengthens universities and produces lasting value. Mechanisms should be improved for recognizing researchers who work in high added-value projects, but cannot easily publish scientific papers. Finally, universities and public administrations should be made aware of the great benefits of this activity.

Technology transfer should be given a much higher value in society. This would encourage researchers to undertake ambitious projects with companies to address major scientific and technological challenges. Such collaborations are highly prized in leading countries. At the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), researchers work very closely with companies. The results are excellent and help the industrial sector to continue to grow.

Dr Josep Lluís Larriba-Pey, director of DAMA UPC, member of the UPC Technology Center, written with other 19 directors of UPC centers.

Published in El Punt Avui-L’Econòmic on 25/10/2015

 

 

Com funciona la transferència de tecnologia?

Larriba

Dr Josep Lluís Larriba-Pey, director de Data Management Group (DAMA UPC).

La transferència de coneixement i de tecnologia de la universitat a l’empresa, cada cop més aclamada, es pot fer creant empreses spin-off de base tecnològica a partir del coneixement generat a la universitat, generant patents i venent-les a companyies interessades, o venent temps de les persones que tenen coneixement a les empreses que volen innovar. Mentre que les dues primeres es creen a partir de coneixement finançat amb fons de la universitat (professors de plantilla o becaris de recerca) o públics (beques o projectes), la tercera es genera amb fons privats. Per tant, les dues primeres generen coneixement que pertany a la universitat i en la tercera el coneixement pertany per contracte majoritàriament a l’empresa que paga la recerca. Les dues primeres generen coneixement que es publica (articles científics i patents) i que té les seves vies de reconeixement.

La tercera via, on una empresa contracta la universitat per generar coneixement, normalment duu a no obtenir publicacions i, per tant, és secret empresarial. És molt difícil que aquest tipus de coneixement generi articles científics i, conseqüentment, reconeixement pels investigadors. No obstant això, igual que les altres vies de transferència, aquest tipus de relació genera un conjunt de beneficis per a la universitat. Primer, el know-how que adquireixen els professors o les persones contractades, i que passa a engruixir el múscul de la universitat. Segon, la relació amb l’empresa, que si està satisfeta amb el treball fet tindrà continuïtat. Tercer, el currículum pel grup de recerca, que generarà confiança en l’entorn i permetrà obtenir col·laboracions amb d’altres empreses. Finalment, els ingressos que la universitat rebrà per aquesta activitat.

Dels beneficis esmentats ressalten diferents aspectes. Hi ha persones contractades que adquireixen coneixement mitjançant els projectes i aquest passa a ser part de la vàlua i potencial de la universitat. Si aquestes persones no obtenen nous contractes acabaran marxant (a l’estranger habitualment) i el seu know-how es perdrà per sempre, i no necessàriament en benefici de cap empresa del país on s’ha invertit per formar-les. Ho han viscut, durant la crisi, molts grups de recerca que, amb la baixada de contractes, s’han descapitalitzat de coneixement, cosa traumàtica per al país.

Convindria que des de l’administració es trobessin les vies per donar estabilitat laboral a les persones que tenen i generen el coneixement, perquè ens dóna molta força a la universitat i és l’única vàlua permanent per al futur. També convindria millorar el reconeixement dels investigadors que treballen en projectes d’alt valor afegit i que ho tenen difícil per publicar articles científics. Finalment, caldria conscienciar moltes universitats i administracions públiques dels grans beneficis que aquesta activitat reporta.

La transferència de tecnologia hauria de ser molt més valorada socialment, per tal que els investigadors se sentin atrets a fer projectes ambiciosos amb empreses sobre reptes científics i tecnològics significatius, molt apreciats a països capdavanters. A la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) els investigadors treballem molt a prop de les empreses fent que el teixit industrial creixi de forma continuada i està donant molt bons resultats.

Dr Josep Lluís Larriba-Pey director de DAMA UPC, membre del Centre Tecnològic de la Politècnica, escrit amb 19 directors de centres de la UPC

Publicat a El Punt Avui-L’Econòmic el 25/10/2015