Archivo por meses: octubre 2015

How can we encourage university-business collaboration?

In addition to teaching and research, one of the university’s missions is contractual collaboration with agents in society and the production sector. Although we already have various years’ experience in this area (the first regulation that addressed it was Article 11 of the  University Reform Act [LRU] of 1983, and a network of Technological Innovation Centres was launched by the Government of Catalonia in 1999), university lecturers, researchers, research groups and centres that have embarked on this path have the feeling that the situation is highly inconsistent. On the one hand, political and academic authorities and social and business managers are very positive about this collaboration and demand it; on the other hand the framework of university laws, regulations and administrative procedures hamper its development and form a barrier that is hard to overcome.

So how can we encourage this increasingly recognized, essential university activity?

Carles Riba-2011

Dr Carles Riba, director of CDEI UPC.

Firstly, we must define it appropriately. From a distance, the general view is that universities generate knowledge and then simply transfer it. However, those who are involved in the academic world on a daily basis know that the most fruitful relationship between the university, society and production is collaboration based on a contract in which each party makes a relevant contribution. Social agents and companies help perceive needs and the market, and adapt costs and deadlines; universities help to promote new solutions through an in-depth examination of the principles of the sciences and a rigorous search for new knowledge. Efforts to establish a common language and forms of cooperation between these two approaches tend to create strong synergies.

This collaboration is very beneficial to universities: it helps to reveal their social function, forces members to maintain a sense of reality (and modesty), and provides elements that contribute to the two other traditional missions of universities: enhancing teaching to meet present and future social and economic needs, and improving research to strengthen society and production.

So how can we progress? We must recognize this new function of universities in their legislative and administrative structure. Currently, the Catalan Universities Act (LUC, 2003), the Spanish Universities Act (LOU, 2007) and most universities’ statutes address contractual collaboration between universities, society and companies in a marginal, subordinate way. One way to address this issue is therefore to gradually modify administrative procedures and laws (starting with university statutes themselves) through a calm, productive debate to recognize, promote and effectively implement this new role of the university in an organized way.

In this process, numerous issues must be resolved and regulated, including statutes, the dedication of researchers who promote collaborations, ways of hiring staff, the careers of those associated with research groups, suitable economic and administrative management procedures, forms of evaluation that take into account specific aspects of this new function such as economic viability and the social impact of projects and confidentiality, as well as how to make the new function compatible with teaching and research (in order to promote synergies). Other important factors are criteria regarding the financial costs of collaborations to promote returns for universities, cooperation between interdisciplinary university groups on complex projects, and the avoidance of bad practices among people or groups in the university’s exterior relations.

This is the process that should be implemented to recognize and boost the collaboration between universities, society and business, in order to reinforce the social role of the university.

 

Dr Carles Riba, Director of CDEI UPC, member of the UPC Technology Center,written with 19 directors of UPC centers

Published in La Vanguardia on 13/09/2015

Com incentivar la col·laboració universitat-empresa?

Una de les missions de la universitat, a més de la docència i la recerca, és la col·laboració contractual amb agents de la societat i del teixit productiu. Tot i que ja tenim una experiència d’anys (la primera regulació va ser l’article 11 de la Llei de Reforma Universitària (LRU), del 1983,  i el llançament de la xarxa de Centres d’Innovació Tecnològica per part de la Generalitat data del 1999), els professors i investigadors universitaris, i els grups i els centres de recerca que hem iniciat aquest camí tenim la sensació de viure una situació esquizofrènica: per una banda, les autoritats polítiques i acadèmiques i els responsables socials i empresarials valoren molt positivament aquesta col·laboració i la reclamen; però, per l’altra, tot l’entramat de les lleis universitàries, normatives i procediments administratius en dificulten el desenvolupament i acaben constituint una paret de difícil superació per dur-la a terme.

Com incentivar, doncs, aquesta activitat de la universitat cada vegada més reconeguda i necessària?

Carles Riba-2011

Dr. Carles Riba, director de CDEI UPC.

En primer lloc, cal definir-la de manera adequada. Des de la distància, la visió més generalitzada és que la universitat genera coneixement i després simplement el transfereix. En canvi, els que vivim el dia a dia acadèmic sabem que la forma més fructífera de relació entre la universitat i el teixit social i productiu és la col·laboració sobre la base d’un contracte en què cada part aporta aspectes rellevants: la percepció de les necessitats i del mercat, una bona capacitat per ajustar costos i terminis, per part dels agents socials i les empreses, i elements per incentivar noves solucions basant-se en el continu pouar en els fonaments de les ciències i el rigor de la cerca de nou coneixement, per part de la universitat. L’esforç per establir un llenguatge i unes formes de cooperació comunes entre aquestes dues visions acostuma a donar lloc a una potent sinergia.

Alhora, aquesta col·laboració també és molt beneficiosa per a la universitat: visualitza la seva funció social, obliga a un sentit de realitat (i de modèstia) dels seus membres, i proporciona elements per ajustar les altres dues missions tradicionals: millorar la docència per adaptar-la a les necessitats socials i econòmiques presents i futures, i millorar la recerca per potenciar el teixit social i productiu.

Com es pot avançar, doncs? Reconeixent aquesta nova funció en el cos legislatiu i administratiu de les universitats. Avui dia, tant la llei d’Universitats de Catalunya (LUC, 2003) com la llei orgànica d’Universitat d’Espanya (LOU, 2007) i la majoria dels estatuts de les universitats tracten la col·laboració contractual entre universitat-societat i empreses de manera marginal i subordinada. Un camí per resoldre aquesta qüestió és, doncs, la progressiva modificació de procediments administratius i lleis (començant pels estatuts de les mateixes universitats) a través d’un debat serè i productiu per reconèixer, incentivar i fer efectiva de manera articulada aquesta nova funció de la universitat.

En aquest procés s’han de resoldre i regular nombrosos temes com ara els estatuts i la dedicació dels investigadors que impulsen aquestes col·laboracions; les formes de contractació i la carrera professional de les persones vinculades als grups de recerca; els procediments de gestió econòmica i administrativa adequats; les formes de valoració que tinguin en compte aspectes específics de la nova funció, com ara la viabilitat econòmica o l’impacte social dels projectes i la confidencialitat, i fer compatible la nova funció amb la docència i la recerca (justament per fomentar les sinergies). Així mateix, hi ha criteris sobre els costos econòmics de les col·laboracions tot promovent el retorn a la universitat; la cooperació entre grups universitaris interdisciplinaris en projectes complexos i el fet d’evitar abusos o males pràctiques de persones o grups en les relacions exteriors de la universitat.

Aquest és el procés que caldria engegar per reconèixer i potenciar la col·laboració universitat-societat-empresa amb l’objectiu de reforçar el paper social de la universitat.

Dr Carles Riba, Director de CDEI UPC, mebre del Centre Tecnològic de la Politècnica, escrit amb 19 directors de centres UPC

Publicat a La Vanguardia el 13/09/2015