Archivo por meses: noviembre 2013

Ventajas de la innovación colaborativa Universidad-Empresa

En las últimas décadas se han acuñado nuevas derivadas sobre la innovación, que hacen referencia a la necesidad de extender los procesos que aportan valor, a través de nuevos productos y servicios. Frente al modelo tradicional de sistemas estancos y poco participativos, donde los acuerdos se miran con recelo y el miedo a la deslealtad pesa más que las posibilidades de asociarse, en el siglo XXI se ha impuesto la innovación colaborativa, en la que los agentes del sistema (empresas, universidades, centros tecnológicos, organismos públicos de investigación, parques científicos, clusters…) suman esfuerzos para desarrollar proyectos más ambiciosos, más complejos y competitivos, en los que se suman las capacidades y se multiplica el valor.

La innovación es compleja, pero de su éxito depende, en muchos casos, el futuro de las empresas, a medio y largo plazo. Es cara, porque las inversiones requieren de personal altamente cualificado y de equipos costosos, cuyo manejo y optimización requiere especiales destrezas. Es a largo plazo, porque necesita tiempo para ofrecer resultados fiables y probados. Y es incierta, ya que por la propia naturaleza del proceso, no siempre culmina en éxito.

Con semejantes argumentos, podría pensarse que la innovación solo está destinada a las grandes corporaciones, capaces de crear, gestionar y financiar departamentos de I+D propios. Pero, afortunadamente, no es así.

Todas las organizaciones tienen la necesidad de mejorar constantemente para desarrollar nuevos productos, ofrecer mejores servicios y organizar, de manera más eficiente, los procesos de producción y distribución. Y para ello, cada vez con mayor frecuencia, recurren a socios como los centros tecnológicos, que en España están organizados en torno a Fedit y a nivel europeo en EARTO.

La colaboración con estos centros permite a las empresas encargar proyectos a medida, diseñados para cubrir sus necesidades específicas, beneficiándose del conocimiento y de la experiencia de personal experto y cualificado, y accediendo a equipamientos que no podrían permitirse por sí mismas.

En el caso de organizaciones como el Centro de Innovación y Tecnología de la Universidad Politécnica de Catalunya (CIT UPC), que agrupa a 18 Centros punteros en investigación y transferencia de tecnología de la UPC, con más de 370 investigadores, la oferta es multidisciplinar, y proviene del conocimiento y de los resultados generados en la investigación universitaria, lo que permite abordar retos tecnológicos complejos, desde planteamientos transversales, en los que distintas tecnologías son complementarias.

De esta forma, las empresas acuden a los centros tecnológicos con necesidades diversas, como el análisis o diseño de nuevos materiales, la mejora de dispositivos que ya existen o el desarrollo de otros nuevos, modificaciones en el uso de equipamiento con el que trabajan, pruebas para determinados productos o parte de ellos en situaciones especiales… Mejorar lo que hacen, y hacerlo de manera fiable, personalizada, segura y económicamente ajustada.

Se pueden exponer muchos más ejemplos de los que podemos imaginar. Desde soluciones para start ups en fases iniciales a Pymes que quieren crecer y asumir nuevos retos, o a consorcios de varias empresas que se unen para abordar proyectos de gran envergadura.

A los beneficios propios de una alianza de ese tipo, circunscrita a acciones concretas, se unen otros derivados del hecho de que esa relación se prolongue más allá del corto plazo. Por citar algunos de los más importantes:

  • El acceso a conocimiento tecnológico diferencial.
  • La relación preferencial con redes nacionales e internacionales expertas en innovación, y la participación prioritaria en convocatorias de financiación pública.
  • La mejora de la imagen y del perfil innovador de la marca.
  • La respuesta a necesidades de compromiso social y ético, a través de programas de Responsabilidad Social Corporativa.

Y para completar las ventajas, conviene recordar las deducciones fiscales, por ejemplo, en el Impuesto de Sociedades para las actividades de I+D, que llegan hasta el 25% de los gastos relativos a colaboraciones externas, como las que se desarrollan con los centros tecnológicos.

El proceso, a partir de un escenario complejo, y a través de la oportunidad de colaborar con socios tecnológicos de referencia, puede resumirse en la sabiduría de un proverbio africano, que encaja perfectamente con la filosofía y los valores de la innovación colaborativa:

“Si quieres llegar rápido, camina solo. Si quieres llegar lejos, camina en grupo”.

Camino

Avantatges de la Innovació col·laborativa Universitat – Empresa

En les últimes dècades s’han encunyat noves derivades sobre la innovació, que fan referència a la necessitat d’estendre els processos que aporten valor, a través de nous productes i serveis . Davant del model tradicional de sistemes estancs i poc participatius, on els acords es miren amb recel i la por a la deslleialtat pesa més que les possibilitats d’associar-se, al segle XXI s’ha imposat la innovació col·laborativa, en la qual els agents del sistema (empreses, universitats, centres tecnològics, organismes públics d’investigació, parcs científics, clústers …) sumen esforços per desenvolupar projectes més ambiciosos, més complexos i competitius, en els quals se sumen les capacitats i es multiplica el valor.

La innovació és complexa, però del seu èxit depèn, en molts casos, el futur de les empreses, a mitjà i llarg termini. És cara, perquè les inversions requereixen de personal altament qualificat i d’equips costosos, l’ús i l’optimització requereix especials destreses. És a llarg termini, perquè necessita temps per oferir resultats fiables i provats. I és incerta, ja que per la pròpia naturalesa del procés, no sempre culmina en èxit.

Amb aquests arguments, es podria pensar que la innovació només està destinada a les grans corporacions, capaces de crear, gestionar i finançar departaments d’R + D propis. Però, afortunadament, no és així.

Totes les organitzacions tenen la necessitat de millorar constantment per desenvolupar nous productes, oferir millors serveis i organitzar, de manera més eficient, els processos de producció i distribució. I per això, cada vegada amb més freqüència, recorren a socis com els centres tecnològics, que a Espanya estan organitzats al voltant de Fedit i a nivell europeu d’EARTO.

La col·laboració amb aquests centres permet a les empreses encarregar projectes a mida, dissenyats per cobrir les seves necessitats específiques, beneficiant-se del coneixement i de l’experiència de personal expert i qualificat, i accedint a equipaments que no es podrien permetre per si mateixes.

En el cas d’organitzacions com el Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC), que agrupa 18 centres punters en investigació i transferència de tecnologia de la UPC, amb més de 370 investigadors, l’oferta és multidisciplinària, i prové del coneixement i dels resultats generats en la investigació universitària, la qual cosa permet abordar reptes tecnològics complexos, des de plantejaments transversals, en els quals diferents tecnologies són complementàries.

D’aquesta manera, les empreses van als centres tecnològics amb necessitats diverses, com l’anàlisi o disseny de nous materials, la millora de dispositius que ja existeixen o el desenvolupament d’altres nous, modificacions en l’ús d’equipament amb el qual treballen, proves per a determinats productes o part d’ells en situacions especials… Millorar el que fan, i fer-ho de manera fiable, personalitzada, segura i econòmicament ajustada.

Es poden exposar molts més exemples dels que podem imaginar. Des de solucions per start-ups en fases inicials a Pimes que volen créixer i assumir nous reptes, o consorcis de diverses empreses que s’uneixen per abordar projectes de gran envergadura.

Als beneficis propis d’una aliança d’aquest tipus, circumscrita a accions concretes, s’uneixen altres derivats del fet que aquesta relació es prolongui més enllà del curt termini. Per citar alguns dels més importants:

  • L’accés a coneixement tecnològic diferencial.
  • La relació preferencial amb xarxes nacionals i internacionals expertes en innovació, i la participació prioritària en convocatòries de finançament públic.
  • La millora de la imatge i del perfil innovador de la marca.
  • La resposta a necessitats de compromís social i ètic, a través de programes de Responsabilitat Social Corporativa.

I per completar els avantatges, convé recordar les deduccions fiscals, per exemple, en l’Impost de Societats per a les activitats d’R+D, que arriben fins al 25% de les despeses relatives a col·laboracions externes, com les que es desenvolupen amb els centres tecnològics.

El procés, a partir d’un escenari complex, i a través de l’oportunitat de col·laborar amb socis tecnològics de referència, pot resumir-se en la saviesa d’un proverbi africà, que encaixa perfectament amb la filosofia i els valors de la innovació col·laborativa: “Si vols arribar ràpid, camina sol. Si vols arribar lluny, camina en grup”.