ABLE: Un exosquelet robòtic per a persones amb lesió medul·lar

Segurament coneixes o has conegut alguna persona que ha patit una lesió medul·lar. Malauradament, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any a tot el món entre 250.000 i 500.000 persones pateixen un traumatisme d’aquest tipus. La lesió medul·lar comporta complicacions secundàries, com la diabetis o l’osteoporosi, implica elevats costos econòmics pel pacient, i complica la seva inclusió social i laboral. Les persones que han sofert una lesió medul·lar podrien caminar de forma autònoma si disposessin d’un exosquelet robòtic per assistir de forma externa el moviment de les cames anul·lat per la lesió. No obstant això, la majoria dels exosquelets que estan actualment al mercat tenen un cost econòmic elevat, són difícils d’operar i no estan adaptats al pacient. Això dificulta que les persones afectades els puguin adquirir, i a la pràctica només es troben en hospitals i grans centres de rehabilitació.

Exosquelet-ABLE-BIOMEC-web

Exoesquelet ABLE

L’exosquelet ABLE (Assistive Biorobotic Low-cost Exoskeleton), dissenyat i desenvolupat pel Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la UPC, que pertany al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), representa un canvi de paradigma respecte a la tecnologia actual. Aquest dispositiu és més econòmic, lleuger i intuïtiu, i es personalitza a la capacitat funcional del pacient. El seu disseny parteix de suports passius, que es fabriquen a l’ortopèdia i que ja tenen la majoria de pacients, i se’ls hi afegeix només els mecanismes i sensors essencials per facilitar la recuperació funcional de la marxa. Concretament, el dispositiu està format per tres components modulars: un sistema d’actuació al genoll que fa la funció de múscul artificial, un sensor situat a la zona de la tíbia que detecta la intenció de l’usuari, i una motxilla que conté l’electrònica i una bateria.

Llegir més:

Com tenir en més consideració la pobresa energètica en les polítiques d’eficiència

Per tal de combatre de manera més eficient la pobresa energètica a les llars de baixos ingressos, s’ha de tenir en més consideració aquest grup objectiu en les polítiques d’eficiència energètica. En un encàrrec de la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia (ITRE) del Parlament Europeu, SQ Consult (Països Baixos), l’Institut Fraunhofer de Recerca en Sistemes i Innovació (Alemanya) i el centre CITCEA de la Universitat Politècnica de Catalunya (Espanya ), han presentat propostes sobre com integrar millor a les llars de baixos ingressos en les actuals polítiques d’eficiència energètica. L’estudi “Eficiència Energètica per a llars de baixos ingressos” descriu les influències positives de millorar l’eficiència energètica tant a les llars de baixos ingressos com en l’economia en el seu conjunt.

energy-efficiency-154006_1280

.

Els alts costos de l’energia representen un risc de pobresa per a les llars de baixos ingressos, ja sigui perquè han de dedicar una part massa gran dels seus ingressos als subministraments energètics o perquè simplement ja no es poden permetre pagar-los. Per combatre el que es coneix com a pobresa energètica, sense perdre de vista els objectius globals de la política energètica i climàtica, cal trobar l’equilibri adequat entre les mesures d’eficiència energètica i les polítiques socials.

Llegir més: