CHATBOTS: El repte de conversar amb les màquines

robotEl 1966, Joseph Weizenbaum, professor del MIT, va escriure un senzill programa de conversa anomenat Eliza que simulava ser un psicoterapeuta de l’escola Rogeriana. Aquesta teoria postula que el pacient té en el seu inconscient les respostes als seus propis dubtes, pors o problemes, i usa l’estratègia de                                                                                                                    retornar les preguntes al pacient per                                                                                                          fer-li qüestionar les seves afirmacions                                                                                                        i ajudar-lo descobrir les solucions que                                                                                                         necessita.

ELIZA: Soc el psicoterapeuta. Si us plau, descrigui el seu problema
PACIENT: Estic trist.

ELIZA: Em pot explicar que el fa estar trist?
PACIENT: S’ha mort el meu gat.

ELIZA: Es important per vostè que s’hagi mort el seu gat?
PACIENT: Sí, molt.

ELIZA: Ho entenc.
PACIENT: Què puc fer?

ELIZA: Pregunta què pot fer per alguna raó en particular?
PACIENT: Perquè no vull estar trist.

ELIZA: Realment no vol estar trist?

El programa no fa altra cosa que detectar certs patrons o paraules clau en les frases del pacient, i usar uns altres patrons per convertir-los en preguntes. Si el pacient diu “X”, el programa contesta “Em pot explicar perquè X?” o “Està segur que X?”, o “Diu X per alguna raó?”.

Amb una varietat de patrons prou elaborada, el comportament d’Eliza es prou convincent, si més no durant una estona. De fet, per a sorpresa del seu creador, alguns dels usuaris prenien Eliza per un psicoanalista real i hi establien vincles emocionals.

Eliza va ser el primer del que avui s’anomenen chatbots. Malgrat el seu nom, no són robots físics, sinó programes amb els que es pot conversar a través de missatges escrits.

El desenvolupament de chatbots ha estat tradicionalment lligat amb el premi Loebner i el test de Turing. El 1950, Alan Turing va escriure a la revisa Mind, un article titulat Computing Machinery and Intelligence, on es preguntava com podrem saber -arribat el moment- si una màquina es capaç de pensar. La seva proposta fou un experiment controlat en el que un examinador interactua via una interfície de xat amb un humà i amb una màquina. L’examinador pot fer la pregunta que vulgui a qualsevol dels dos. Si l’examinador no és capaç de distingir-los, significa que la màquina emula perfectament el comportament humà, i per tant, es pot concloure que pensa (si més no, tant com l’humà participant en la prova).

El 1990, Hugh Loebner va impulsar la creació del Premi Loebner, dotat amb 100.000 $ per a la primera màquina capaç de superar el test de Turing. Cada any es convoca el concurs, i fins ara, ningú ha guanyat el premi (malgrat que els millors sistemes en cada edició obtenen també premis, encara que menys substanciosos).

L’objectiu dels chatbots que participen en els premis Loebner es fer-se passar per humans tanta estona com sigui possible. Per tant, no només tenen la capacitat de respondre convincentment a preguntes de qualsevol mena, sinó que també incorporen estratègies per evitar ser descoberts com a màquines (p.e. cometre ocasionalment algun error ortotipogràfic, no donar la resposta de manera immediata si se’ls demana que facin alguna operació aritmètica complexa, etc.)

És important remarcar que el que avui es popularitza com a chatbots ha existit durant dècades amb el nom de sistemes de diàleg. La característica bàsica dels sistemes de diàleg és que estan orientats a una tasca concreta (per exemple, comprar un bitllet d’avió, o fer una gestió bancària), i que donen certa llibertat a l’usuari per demanar què vol, sempre que es mantingui dins del que està previst.

SISTEMA: Bon dia, en que el puc ajudar?
USUARI: Vull un vol per anar a París

SISTEMA: Quin dia hi vol anar?
USUARI: El dimarts de la setmana que ve.

SISTEMA: Des d’on vol anar-hi?
USUARI: Des de Barcelona

SISTEMA: Buscant vols Barcelona-Paris per dimarts 27 de Juny…
SISTEMA: He trobat 8 vols aquest dia. A quina hora el necessita?
USUARI: A la tarda.

SISTEMA: Hi ha 4 vols a la tarda. El primer vol es a les 13.30 i el darrer a les 18.55.
USUARI: Quin preu te el primer?

Exemples actuals de sistemes de diàleg són els assistents Siri (Apple) o Alexa (Amazon): Tenen previstes unes tasques que se li poden demanar en qualsevol moment, i és capaç d’entendre el que se li demana i executar-ho, però no s’hi pot tenir una conversa fora dels paràmetres per als quals està programada.

Aquests sistemes de diàleg s’usen des de fa temps en serveis d’atenció al client -i més recentment en assistents personals- i requereixen una programació complexa que tingui en compte quina és la tasca o tasques a resoldre, quina informació necessita obtenir el sistema per realitzar-la, i de quines maneres la pot expressar l’usuari. També requereixen un grau relativament avançat de processament del llenguatge, i tot plegat els fa molt costosos, i poc adaptables d’un domini temàtic a un altre.

L’actual ebullició i renovat interès pels chatbots és deu a WeChat, una app xinesa similar a WhatsApp. Aquesta aplicació ofereix als seus usuaris corporatius les eines necessàries per a que  una empresa pugui connectar el seu compte de WeChat a un programa que respongui automàticament els missatges dels seus clients. Amb aquesta tecnologia, 300 milions de Xinesos van enviar targetes de felicitació d’any nou. Simplement calia enviar un missatge a l’empresa que envia les targetes dient qui és el destinatari de la felicitació i quin text volem que hi aparegui. Un chatbot rep el missatge, n’extreu les dades, envia la felicitació, i factura el necessari al remitent.

Arrel d’aquest èxit, altres xarxes socials s’han afanyat a proporcionar interfícies per tal de possibilitar que els seus usuaris corporatius interactuïn amb els seus clients a traves de chatbots, de manera que ja podem parlar amb chatbots de la nostra companyia telefònica, elèctrica, o el nostre banc, no només a través de la pàgina web o el telèfon sinó també a través de la missatgeria instantània.

Malgrat aquest boom, la majoria de chatbots connectats a les xarxes socials fan encara tasques molt simples (enviar una felicitació, o dir-nos el saldo del telèfon). Els sistemes que permeten fer tasques variades i complexes com Siri segueixen essent costosos de desenvolupar.

La importància dels chatbots va més enllà dels usos comercials d’aquest tipus de desenvolupaments. I els avanços en l’estudi de les relacions entre la semàntica i la robòtica estan al centre de noves aplicacions en el camp de la medicina, el transport de masses i la seguretat. La barrera del llenguatge com a element relacional amb les màquines està a punt de caure definitivament. I en aquesta labor, apassionant, complexa i plena de possibilitats, estem treballant.

Dr. Lluís Padró
Investigador del Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i de la Parla (TALP UPC)

Com està contribuint CIT UPC a millorar la transferència de tecnologia a Europa

El coneixement científic desenvolupat en universitats i organitzacions de recerca juga un paper clau en el progrés de la nostra societat. Facilita la creació de noves oportunitats de negoci que contribueixen a crear benestar per als ciutadans europeus. Però, encara que la qualitat de la nostra ciència és excel·lent, de vegades els processos relacionats amb la transferència de tecnologia des de la universitat cap a la indústria no són òptims. Sovint ens trobem amb innombrables barreres, impediments i colls d’ampolla que impedeixen que la societat pugui beneficiar-se del impacte positiu d’aquest coneixement.

El projecte Science2Society

CIT UPC col·labora des de principis de 2016 a Science2Society, un projecte europeu de 3 anys de durada que contribuirà a resoldre aquest problema. L’objectiu últim del projecte és millorar l’eficiència del sistema europeu d’innovació mitjançant l’elaboració de bones pràctiques sobre la transferència de tecnologia, elaborant i difonent informació perquè els agents implicats puguin optimitzar aquests processos. El projecte està format per 18 socis entre els quals destaquen grans empreses com FIAT, Atos o CA Technologies, i entitats de recerca europees de referència com KU Leuven, Karlsruhe Institute of Technology, Aalto University o Fraunhofer.

Els resultats del projecte s’aconseguiran a través de l’anàlisi en profunditat de 7 pilots de transferència de tecnologia en els quals interactuen la universitat, la indústria i la societat. A través d’aquests 7 casos pràctics, es combinaran experiències reals dels professionals de la ciència i de la indústria amb marcs teòrics, identificant possibles millores mitjançant l’ús de metodologies com el design thinking, la reenginyeria de processos o la gestió del canvi:

fotoBlog

.

El paper de CIT UPC

CIT UPC lidera el pilot de Co-location conjuntament amb l’empresa CA Technologies. La University Industry Demonstration Parntership defineix un procés de co-location com «La integració deliberada de personal de la indústria i la universitat en un espai dedicat amb costos compartits per realitzar una investigació col·laborativa o independent, amb el propòsit estratègic de fomentar l’intercanvi d’idees mitjançant la reducció de les barreres culturals i comunicatives que es donen en estar ubicats en diferents instal·lacions. »

Després de diversos anys de col·laboració amb la UPC, l’empresa CA Technologies va decidir obrir el 2011 la seva R&D Lab europeu al Campus Nord de la UPC, un reeixit procés de co-location que continua a dia d’avui, i que estem utilitzant com a base per a l’anàlisi del nostre pilot. Mà a mà amb l’empresa, CIT UPC està mapejant els processos particulars de transferència de tecnologia que es donen en el marc d’un esquema de co-location, identificant bones pràctiques, colls d’ampolles i les seves possibles solucions. El resultat final serà compartit amb tots aquells actors potencialment interessats a iniciar esquemes similars en el futur, un resultat que estarà disponible a finals de l’any 2018.

En quina fase es troba el projecte?

Tots els pilots estan en fase d’execució, i s’espera que alguns d’ells ofereixin ja resultats preliminars durant el primer semestre de l’any que ve. Mentrestant, el projecte ha elaborat alguns resultats intermedis útils per a la comunitat interessada en els processos de transferència de tecnologia.

El projecte ha editat recentment un Catàleg de Bones Pràctiques en Innovació Oberta a partir de quinze experiències reals de col·laboració entre ciència i indústria. Així mateix, s’ha elaborat una gran base de dades que recollirà informació relativa als diferents enfocaments de transferència de tecnologia universitat-empresa. La base de dades romandrà pública i accessible per a la consulta, i s’anirà actualitzant de forma permanent.

Com puc formar part de Science2Society?

Des de Science2Society estem oberts a col·laborar amb qualsevol organització que vulgui dialogar i compartir les seves pròpies experiències amb el projecte. A canvi, aquestes organitzacions rebran informació de primera mà del projecte, així com visibilitat a nivell europeu.

fotoBlog2

.

Aquest esperit de col·laboració ha d’establir les bases per a la creació de la futura Learning & Implementation Alliance, la plataforma per al benchmarking de processos de transferència de tecnologia a Europa.

A través del projecte Science2Society, CIT UPC s’està posicionat com un actor de referència a nivell europeu. La teva organització també pot participar activament en aquest procés,

T’uneixes?

CIT UPC